Puigdemont, Junqueras i Romeva: una oferta que no pot ser un tràmit
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, el vicepresident, Oriol Junqueras, i el conseller d’Exteriors, Raül Romeva, exposaran demà a Madrid els arguments a favor de pactar un referèndum vinculant sobre el futur de Catalunya. Segons el calendari previst, serà l’última vegada que s’interpel·larà l’Estat per fer aquest camí concertadament (tot i que el president sempre ha dit que la mà continuarà estesa fins a l’últim moment) abans d’emprendre definitivament la via unilateral.
Es pot caure en la temptació de creure que, com que la posició de Madrid contrària al referèndum és de sobres coneguda i no hi ha res que indiqui que canviarà, l’acte de demà és un mer tràmit, una cosa que s’ha de fer per quedar bé i res més. Però veure-ho així és un error. La partida catalana es juga per aconseguir una majoria àmplia i es juga, en realitat, en el tauler internacional. L’acte de demà no pot ser un mer tràmit: ha d’escenificar una oferta de pacte generosa i sincera que apugi el preu de la previsible negativa de Rajoy. En altres paraules, demà ha de quedar meridianament clar qui té una voluntat negociadora real i qui s’escuda en la legalitat per no afrontar una qüestió que és nuclearment política.
Si Puigdemont, Junqueras i Romeva posen una oferta ambiciosa sobre la taula (que inclogui calendari, pregunta i quòrum), la comunitat internacional entendrà millor qui té por a la democràcia. Si els representants catalans posen l’accent en els beneficis de la consulta acordada per a les dues parts, es reforçarà la majoria dels partidaris del referèndum, i el civisme de la proposta.
Demà, doncs, no ha de ser el dia del cop de puny sobre la taula sinó de la magnanimitat i l’altura de mires, de la responsabilitat històrica. Ha de ser un dia per deixar ben clar que al darrere de la consulta pactada hi ha la majoria de la societat catalana.
Els tres dirigents catalans l’han d’aprofitar per posar la societat espanyola i els seus governants davant d’un mirall que els retorni una imatge poc afavoridora: la del que es neguen a assumir que els pobles han de poder decidir el seu futur a les urnes. Perquè qualsevol altra solució serà només un pedaç destinat a no perdurar. Per entendre-ho, només cal saber història i respectar la democràcia.
