07/05/2017

President d’una França fracturada

3 min
Macron arribant al Louvre per fer el seu primer discurs després de saber que serà el nou president francès.

VICTÒRIA. El missatge de la por que brandava Marine Le Pen ha sigut derrotat per una por més profunda, la que encara desperta un Front Nacional que, conscient d’aquest sostre (d’onze milions de vots!), anunciava aquest diumenge una refundació. “No es pot construir un país des de l’odi, per això he vingut a votar”, em deia en Mamadou a la sortida del col·legi electoral instal·lat a l’Ajuntament de Perpinyà. Es presentava com a francosenegalès i explicava que a la primera volta no havia votat perquè tots els candidats li semblaven el mateix. “La gent no està contenta”, assegurava un altre votant, que reclamava tancar fronteres.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Emmanuel Macron ja ha guanyat i ho ha fet clarament. Malgrat les crides a l’abstenció, el rècord de vots blancs i nuls, els advertiments sobre “la trampa del vot útil” -que escrivia la premsa més progressista- o el record del xec en blanc malversat per Jacques Chirac, el 2002, després de la seva victòria contra Jean-Marie Le Pen, Macron serà el president més jove que entra a l’Elisi. Ja no hi ha dubtes electorals, però la divisió profunda que han dibuixat aquestes eleccions és real i el nou president l’haurà de gestionar.

DUBTES. “La societat francesa és una societat fracturada”, explica a l’ARA el diputat Jacques Cresta, un dels electes del Partit Socialista que s’ha passat a les files de Macron. “El sentiment d’abandonament del sud, el patiment al món rural i urbà és real”, diu Cresta. També l’ex primer ministre conservador Dominique de Villepin advertia ahir a la nit que no s’han d’oblidar “les fractures territorials, socials, econòmiques i culturals que tenallen el país”. El mateix Macron, en el to greu del seu primer discurs presidencial, reconeixia “la ràbia, l’angoixa i els dubtes” que senten molts francesos.

Els líders europeus celebraven aquest diumenge que França hagi decidit “quedar-se al cor d’Europa”. Però la crisi francesa no es tanca amb aquestes eleccions.

Les promeses de reforma d’Emmanuel Macron seran impossibles de realitzar sense un consens transversal i aquest diumenge tots els líders polítics francesos reunien les tropes per al “combat” (en paraules de Marine Le Pen) de les legislatives del mes de juny. L’anomenada tercera volta de les presidencials ja està en marxa.

EUROPA. A la UE hi tindrà un escenari semblant. Macron defensa que hi hagi més integració fiscal i social, i una unió bancària irrealitzable sense l’acord d’Alemanya. Personifica la crisi d’una socialdemocràcia que es veu superada pel discurs liberal en un extrem i per l’esquerra radical a l’altre. És la demostració del pes feixuc d’algunes sigles polítiques.

Macron és una promesa euròfila (com ho va ser Tony Blair). És l’home que es compromet a reformar econòmicament França, com li demana la Comissió Europea, però és conscient de l’oposició social i política -fins i tot dins el mateix partit socialista- amb què van topar els seus projectes de llei.

En el tens debat electoral del 3 de maig, Marine Le Pen li va etzibar a Macron que, passés el que passés a la segona volta, França estaria dirigida per una dona -o bé per ella o bé per Angela Merkel-. El 2015 ja havia jugat aquesta mateixa carta quan va saludar François Hollande com a “vicecanceller” en una compareixença conjunta del president francès i la cancellera Merkel al Parlament Europeu. Hi ha una França que culpa la UE per la pèrdua de grandesa que l’ha sumit en el pessimisme, però també hi ha un repunt de la confiança en el projecte europeu. Un 53%, segons l’últim Eurobaròmetre, s’hi declaren a favor, i els detractors de la UE han baixat del 17% de l’any passat al 14%.

Si Brussel·les confia que Macron pugui convertir-se en un revulsiu per a la UE, el nou president francès necessitarà la flexibilitat política i financera de la Unió per poder oferir resultats dins i fora del seu país. Macron no només haurà de lidiar amb una França fracturada sinó també amb una Europa dividida, i una Angela Merkel en campanya electoral.

stats