21/06/2017

Periodisme de matraca

2 min

La riota i l’estupor que ha causat el diari El Mundo - El Día de Baleares, filial illenca d’ El Mundo, amb una esperpèntica notícia sobre uns suposats càntics a Al·là en una escola de Palma, que després no varen resultar ser més que una festa de final de curs en què els alumnes representaven un fragment de Mar i cel de Guimerà, no són cap novetat dins la trajectòria del diari, sinó que més aviat són la marca de la casa. De la casa illenca i de la casa mare de Madrid. És cert que el text de la notícia acabava més o menys explicant que es tractava del clàssic de Guimerà, però el titular i la presentació de la peça (basada en la investigació policial dels fets, que també és per llogar-hi cadires) estaven pensats per induir deliberadament a la confusió, la desinformació i la intoxicació de l’opinió pública. Com sempre.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

El Mundo - El Día de Baleares conserva intactes l’estil i el savoir faire de qui en va ser el director més emblemàtic, que no és altre que Eduardo Inda. L’actual amo i senyor del digital OK Diario va ser director del rotatiu illenc entre el 2002 i el 2007 per ordre del seu mentor, Pedro J. Ramírez, i allà es va foguejar juntament amb el seu inseparable Esteban Urreiztieta, tercer en discòrdia d’aquest entranyable trio de la benzina que ve a ser per al periodisme el mateix que una festa de hooligans per al turisme. Ho ha constatat en pròpia carn Xavier Trias amb la campanya de denigració que li va fer El Mundo a partir d’una informació inventada sobre un compte a Suïssa, i ara l’exalcalde de Barcelona fa ben fet de denunciar amb contundència aquesta manera de fer periodisme i de fer política.

Ramírez, Inda i Urreiztieta, per cert, també van ser assenyalats en seu judicial com a col·laboradors necessaris de Villarejo en l’operació Catalunya, tal com va recordar la periodista de Público Patricia López davant de la comissió del Parlament de Catalunya sobre aquest cas. Lògic, doncs, que dilluns Inda no es presentés a la citació que li havia fet aquesta mateixa comissió, en qualitat d’expert. En el que és expert aquest personatge, com tots els de la seva casta, és a tirar la tifa i amagar la mà. A les Balears, quan el PP va perdre el govern i es va formar el segon Pacte de Progrés, li van faltar cames per tornar cap a Madrid a dirigir el Marca, l’únic diari que llegeix Rajoy.

Soraya Sáenz de Santamaría es va permetre fa uns dies caricaturitzar el Procés com una matraca, però potser estava pensant en els periodistes que el seu partit té a sou. Ja els coneixem prou i massa, però això no evita que aconsegueixin remoure diàriament els estómacs de les persones decents. ¿Una notícia delirant sobre una representació escolar de Mar i cel presentada com una mena d’avalot jihadista? Sí que és greu, però també ho és repetir cada dia que Catalunya és una societat de la por, controlada per un govern antidemocràtic i totalitari que està preparant un cop d’estat. Cada dia. I no tan sols impunement, sinó fent-se passar per respectables periodistes de tendència conservadora. S’hi viu bé, remenant aquesta matraca.

stats