Pedro Sánchez inicia el seu mandat amb un clar missatge als ‘barons’
Pedro Sánchez va reaparèixer ahir a Ferraz després de la seva rotunda victòria a les primàries de diumenge passat amb un missatge clar: a la nova executiva del PSOE que ell comandarà no hi haurà cap dirigent territorial, és a dir, els anomenats barons. Sánchez no vol que es repeteixi el que li va passar l’anterior cop que va ocupar el càrrec, quan els barons van forçar, amb la seva dimissió, la convocatòria del comitè federal que l’acabaria defenestrant. Sánchez, doncs, assajarà un nou tipus de direcció sense quotes territorials i limitarà el paper dels barons al comitè federal, el principal òrgan entre congressos.
Caldrà veure quina és la reacció dels líders terriorials, que de moment han adoptat un to conciliador. Però seria poc realista pensar que Sánchez podrà tenir un mandat plàcid amb tot el que va passar entre el comitè federal de l’1 d’octubre del 2016 i les primàries de diumenge passat. Els militants van ser molt contundents en la seva esmena a la totalitat a la política de la gestora, i d’alguna manera van optar per fer foc nou i enterrar les restes del felipisme, partidari d’entendre’s amb Mariano Rajoy davant l’amenaça de forces emergents com Podem. Però girar la política del PSOE com un mitjó no sembla que sigui la prioritat de Sánchez, com ho demostra la seva actitud amb Catalunya. El nou líder del PSOE va refermar la seva negativa a pactar un referèndum i va avisar que no modificarà el document polític que el PSC va signar amb la gestora a canvi que els militants catalans poguessin votar a les primàries, i que suposa una greu pèrdua de sobirania per al partit de Miquel Iceta. Si Sánchez volgués llançar un missatge veritablement trencador en la qüestió territorial hauria hagut de començar anul·lant aquest acord i quedar-se només amb el protocol d’unitat signat el 1978 entre els dos partits, i que és l’únic text que forma part dels estatuts del PSC i el PSOE. Seria una manera de rescabalar el PSC del purgatori que va haver de passar per votar no a Rajoy.
Però ni Sánchez farà el pas ni el PSC ho demanarà perquè no volen reobrir la ferida que tant va costar de tancar amb el PSOE. Aquesta prevenció demostra que no es poden esperar grans canvis després de la victòria de Pedro Sánchez en aquest àmbit. I en la resta, més enllà d’augmentar els decibels de l’oposició a Rajoy, encara està per veure.
