El PP, víctima de la corrupció
La senyora María Dolores de Cospedal (que compagina la multiocupació de càrrecs directius i altament remunerats dins el PP amb la direcció del ministeri de Defensa d’Espanya, con la ayuda de Dios ) ha declarat que “no consentirà” (sí, se’ls sol escapar aquesta mena de llenguatge) que es parli del susdit PP com d’un partit corrupte, a causa tan sols dels molts i multimilionaris escàndols de corrupció que aquesta formació protagonitza. El que no ha dit és com s’ho farà per barrar el pas a les males llengües, si fent onejar la bandera a mig pal a tots els quarters militars d’Espanya, com va fer durant la Setmana Santa en senyal de dol oficial per la mort del Messies, o desafiant-les directament a duel singular, a les quatre darrere del campanar.
Com que no ho sabem, ens arriscarem a no ser consentits per la ministra Cospedal i ho escriurem talment: el PP és un partit corrupte. I ho ampliarem una mica: el PP és un partit tan corrupte que anomenar-lo banda criminal organitzada no tan sols no és cap exageració sinó que la fórmula ja ha estat utilitzada en alguns documents policials i judicials com a descripció de la seva forma de funcionament. Afegiríem, a més, que el PP és un partit essencialment corrupte, és a dir, corrupte en essència, fins al moll de l’os, un partit que té en la corrupció la seva raó de ser, que la necessita, la fomenta i se n’alimenta. El PP és instrument i alhora beneficiari de la corrupció, és corrupte i és corruptor al mateix temps, i està construït i dissenyat per planificar, executar, emparar i protegir la corrupció del sistema públic. Com que és un partit molt gran, naturalment que hi ha molta gent que vota el PP, i que fins i tot hi milita, i que no n’és, de corrupta. I és una llàstima, perquè lamentem informar-los que, a ells, els seus dirigents també els roben i els estafen. En això sí que són democràtics, no fan excepcions ni presoners.
Mariano Rajoy és el president del PP, i també ho és del govern d’Espanya. Ni aquesta privilegiada doble presidència, però, l’ha eximit d’haver de comparèixer davant de la justícia, com a testimoni per la trama Gürtel. Ho ha de fer perquè, abans de ser president del partit, en va ser secretari general, i, per tant, responsable dels seus comptes. Ara, com a president (i, alhora, president del govern d’Espanya), n’és també el màxim responsable polític, i el seu paper de senyor una mica despistat, que fa veure (amb la col·laboració de tota la premsa que té a les seves ordres, com aquest llastimós Marhuenda, veritable desferra del periodisme) que no s’assabenta de res del que passa al seu voltant, ja avorreix les ovelles, i, a més, resulta del tot inversemblant. No tan sols ho sap tot, sinó que n’és, repetim-ho, el responsable màxim i directe, el gran artífex. Naturalment que ja hauria d’haver dimitit, ell i tot el seu govern, i amb vergonya pública. En lloc d’això, però, persistiran en la seva especialitat de presentar-se com a víctimes d’una o altra conspiració. Voldran no consentir que els diem el que són.
