03/06/2017

Optimisme realista

2 min

Tinc molt present una passejada que vam fer amb en Carles Capdevila, fa més d’un any, de Palamós a la platja del Castell. Una vegada més em va sorprendre la seva capacitat d’observació i percepció dels humans. Tot caminant va construir una autèntica tipologia de l’espècie a partir de la manera com la gent es relacionava amb ell com a malalt: persones generoses, empàtiques, afectuoses, cohibides, emotives, educades, maldestres, espantades, cíniques, un retaule de la societat a partir de la perspectiva en què les circumstàncies de la vida l’havien posat. Les antenes de la curiositat no se li apagaven mai.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Vaig conèixer en Carles a l’inici de l’ARA. I el que més m’ha impressionat ha estat el seu peculiar optimisme. Perquè era l’única forma d’optimisme que es pot prendre seriosament: la que assumeix la vulnerabilitat de la nostra condició i es construeix sense negar-la. Ja en plena malaltia, en una mateixa conversa t’explicava com havia arribat a plorar i s’entusiasmava amb una idea o un projecte en curs. L’optimisme de voler viure la vida. Fins on arribi. Podríem dir, a la manera gramsciana, optimisme de la voluntat. Però a mi m’agrada més optimisme realista, encara que sembli un oxímoron. Un optimisme que sí que té lloc, a diferència de la utopia.

Des d’aquesta actitud, la impagable propagació d’una cultura de la cura, en temps individualistes en què sembla que sigui lleig pensar en els altres. M’ho deien uns professionals de l’àmbit de la salut mental: no hi ha consciència de la importància que té que es valori públicament l’atenció i la proximitat a les persones més vulnerables. La por a assumir la precarietat de la nostra condició ha fet que es negués secularment el reconeixement als que estan en dificultats i als que els cuiden (generalment, les dones).

En fi, l’optimisme realista trasllueix en la seva visió gens dramàtica de l’educació. No és normal en aquest món emfàtic dels mèdia trobar una persona amb tanta disposició per entendre les criatures. Però en el cas d’en Carles no pot sorprendre, perquè aquesta actitud recolza sobre una declaració de principis: l’Eva i ell han tingut quatre fills. Una rotunda expressió d’optimisme.

stats