26/03/2017

Operació: salvar Europa

3 min
Milers de persones es van manifestar a Londres a favor de la Unió Europea i en contra del Brexit.

CARRER. El més important del cap de setmana no ha passat a la Sala dels Horacis i Curiacis del Palau dels Conservadors de Roma, on 27 caps d’estat i de govern europeus signaven que la UE treballarà “unida, quan sigui possible, i a diferents ritmes i intensitats, quan sigui necessari” -un missatge ambigu sobre cap on s’encamina la Unió-. El més esperançador passava als carrers de Londres, amb desenes de milers de persones amb banderes europees reclamant que els tornin el seu futur. Passa des de fa un parell de mesos, de manera discreta, els diumenges a la tarda en moltes ciutats alemanyes. Grups petits de persones que es reuneixen per dir que “la idea d’Europa és important”, convocats per un moviment, el Pols d’Europa, que va néixer en ciutats com Frankfurt o Kassel i que ja ha fet el salt, per exemple, a Brussel·les. Al centre de Roma dissabte hi havia fins a sis manifestacions contraposades, unes a favor de la UE, d’altres en contra d’aquesta Europa, i els que demanaven directament la sortida d’Itàlia, l’ Italiexit. El millor és que Europa sigui al carrer. Per exigir-li més, per criticar-la o per defensar la feina feta.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

L’europeisme no és patrimoni de les institucions. De fet, entre els líders europeus que han signat la Declaració de Roma n’hi ha que busquen la implosió del mètode comunitari, i hi ha moments que les mateixes institucions sembla que perdin la fe, o les ganes de plantar cara a aquestes capitals. El primer repte de la UE del futur és recuperar la ciutadania, aquells que s’han sentit abandonats per les polítiques comunitàries, els que compren l’hostilitat contra una eurocràcia que senten allunyada de les seves preocupacions.

CAPITALS. Alemanya dona per amortitzat el mètode que la Unió Europea ha utilitzat tots aquests anys per arribar fins aquí. Berlín va intentar, els dies previs a la cimera de Roma, posar en marxa una mena d’Unió paral·lela. D’això anava la trobada a quatre que Angela Merkel, François Hollande, Paolo Gentiloni i Mariano Rajoy van tenir a Versalles el 6 de març. De la consolidació del mètode intergovernamental. No tan sols per avançar quan vulguin sinó per fer-ho sense el control directe de Brussel·les. Però Merkel no va trobar tot el suport esperat.

El futur de la UE està amenaçat dins i fora de les seves fronteres. Però el que determinarà la nova Unió que naixerà del compromís de Roma d’aquest cap de setmana és com s’encaren els reptes interns: com es respon a l’hostilitat del populisme, al seu concepte (excloent) de sobirania i a la seva retòrica euroescèptica; quan pensen començar a recosir els estrips socials, les desigualtats i els perjudicis de la crisi econòmica, i també quin paper tindran les institucions europees en aquesta nova UE. Quines competències seguiran exercint, quina capacitat de lideratge els reconeixeran des de les capitals.

INSTITUCIONS. El futur de Brussel·les, tal com l’entenien els que van fundar la Unió -com un govern al servei de tots que garantirà el compliment democràtic dels compromisos europeus-, passa, precisament, per frenar la deriva intergovernamental. La por a un euroescepticisme a l’alça a França, Itàlia, Holanda, Àustria, Polònia o Hongria ha imposat la idea que Brussel·les fa por i, per tant, l’única solució de continuïtat d’aquesta Unió sota sospita passa per aprimar les institucions comunitàries i recuperar el control (l’eslògan del Brexit). És la coartada perfecta, però esbiaixada. No és Brussel·les el que fa por. Són les seves polítiques. La manera com es prenen les decisions. Seguir menystenint les institucions europees no garantirà més transparència institucional, ni més control democràtic, ni la idea d’un bé comú per sobre dels interessos (legítims) de cada estat membre. No n’hi ha prou que Jean-Claude Juncker deixi el debat sobre el futur de la UE en mans dels caps d’estat i de govern. La Comissió ha de liderar la seva pròpia proposta i el primer pas seria començar a exigir-se les reformes necessàries per recuperar la confiança dels ciutadans de la Unió. Sense això, qualsevol escenari de futur serà un pas enrere.

stats