22/05/2016

No sabem ni el nom dels científics que ens salvaran la vida

2 min

HE CONEGUT casualment Carlos López Otín, un bioquímic tan apassionat per la biologia molecular que després de sopar-hi et posaries a estudiar totes les ciències que calguin per entendre’l millor. Confessa que dorm poc, però és una de les ments més despertes amb què he coincidit. Investiga des d’Oviedo el genoma humà, i ho combina amb xerrades per escampar el coneixement. Té tanta voluntat d’explicar-se que el seu dia a dia s’està convertint en un apostolat per rescatar-nos d’una ignorància perillosa.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Ja a l’habitació llegeixo sobre el que ha aportat a la ciència i m’avergonyeix no haver estat al corrent del seu treball, com del de tants altres científics que malgrat els pocs recursos i una cultura mediàtica que els ignora, continuen entusiasmats i combinen la recerca silenciosa amb la necessitat de fer soroll per difondre-ho i buscar diners. Tenim metges i investigadors com Fuster, Massaguer, Baselga, Tabernero o Clotet, que comencen a sonar, però hi ha un munt de talent compromès que només arriba al suplement de Ciència que ara fem els dissabtes però continuen sent perfectes desconeguts fora dels circuits especialitzats. López Otín està convençut que l’educació és l’únic que ho pot arreglar. Una base cultural suficient perquè algú de lletres com jo hagués aprofitat millor la seva lliçó magistral improvisada en el sopar, i una difusió a la societat dels beneficis de la investigació científica.

I en això els mitjans tenim responsabilitat de fer més divulgació de qualitat, que és la que troba llenguatge entenedor sense faltar al rigor ni simplificar en excés ni quedar-nos amb el titular llaminer. Que tal com creixen algunes malalties i com ens afecten a tots no reconeguem públicament els que treballen per eradicar-les i no ens rebel·lem exigint més inversió diu poc de tots plegats.

stats