24/06/2017

Nació mundial

2 min

Patrick Boucheron, des de la seva entrada al Collège de France, el 2015, s’ha convertit en referent de la historiografia francesa. Sota la seva direcció, el gener d’aquest any Éditions du Seuil va publicar una Histoire mondiale de la France, des del 34.000 aC fins avui, un volum de 790 pàgines escrites per 123 autors. El propòsit del llibre, malgrat l’equívoca grandiloqüència del títol i del sumari, és canviar la perspectiva tradicional. Pensar França no tant des de la seva contribució al món sinó des de com el món ha construït França, subratllant aquelles aportacions provinents de fora que han estat determinats en la configuració de la identitat política i cultural francesa. Tant es així que el llibre -que està sent un èxit editorial impensable en qualsevol altre país- ha provocat una dura polèmica i ha generat indignació en sectors del nacionalisme més identitari. No només un demagog oportunista com Éric Zemmour s’ha llançat contra aquesta obra, sinó que defensors radicals -i solvents- de la identitat republicana, com Alain Finkielkraut, o historiadors clàssics, com Pierre Nora, han fet sentir també el seu enuig i les seves discrepàncies.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

I, tanmateix, el llibre demostra que identitat nacional i cosmopolitisme no són incompatibles, en contra de la insistència obsessiva d’alguns ideòlegs de la raó patriòtica de les nacions amb estat. És més, explica que la capacitat d’una cultura nacional per propagar-se va en funció del grau de polivalència en la relació amb altres tradicions del teixit universal. Només qui ha rebut i ha sabut fer seves referències culturals provinents de fora pot projectar-se de veritat al món. El llibre recull una cita de Michel Foucault que dona ple sentit a l’intent: “La meva moral teòrica -diu-és antiestratègica: ser respectuós quan una singularitat s’eleva, intransigent sempre que el poder viola l’universal”. I així és lògic que, per exemple, Aimé Césaire, el poeta de la negritud, sigui reconegut com a referent de la nació francesa. Una identitat composta, per tant, en mutació permanent: l’única manera de ser viscuda i pensada universalment. Contra la França de la por, la França mundial.

stats