19/04/2017

Protegint Marhuenda

2 min

Tots els mitjans de comunicació privats tenen un amo. Si aquest amo i la seva empresa es veuen esquitxats o implicats en un cas de corrupció, aquell mitjà té un problema greu. El periodisme topa amb els interessos de la propietat i el dilema professional està servit. Aquesta vegada li ha passat al grup Planeta. L’operació policial que ha comportat la detenció de l’ex número dos d’Esperanza Aguirre i successor a la presidència de la Comunitat de Madrid, Ignacio González, ha arrossegat periodistes i empresaris d’aquest grup multimèdia. Paco Marhuenda i Mauricio Casals, director i president del diari La Razón, han estat imputats perquè presumptament haurien coaccionat Cristina Cifuentes perquè no denunciés aquest cas de corrupció, amenaçant-la de dur a terme una campanya mediàtica de desprestigi contra ella si ho feia.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Els informatius de Mediaset, el grup rival d’Atresmedia, es feien ressò de la notícia, mentre que a Antena3 i La Sexta evitaven mencionar aquesta part de l’operació policial que comprometia el seu grup.

Sens dubte, és el malson de tot periodista haver de triar entre el periodisme i els interessos de l’empresa. Ara bé, quan qui es troba en aquest dilema és un periodista que, dia rere dia, dona lliçons a la resta sobre l’exercici de la professió i presumeix de la seva integritat i compromís amb la veritat, es produeix un cert plaer voyeurístic en l’espectador. El desig de veure com el periodista es veu arrossegat indefectiblement pels interessos de la seva empresa.

Antonio García Ferreras es va convertir, en l’emissió de dimecres d’Al rojo vivo, en el focus d’atenció de l’audiència. Hi havia morbo per veure com afrontava la informació que afectava Marhuenda, l’animador oficial de les tertúlies del seu programa i de La Sexta. Quan capitaneges un programa que presumeix de mirar com cap altre sota les catifes més il·lustres, quan fas sensacionalisme pur de l’escàndol polític més petit, quan t’autoinvesteixes abanderat del periodisme d’investigació, quan sil·labeges “pe-rio-dis-mo” per marcar paquet de la feina feta, quan esbronques directament els polítics mirant a càmera i aixecant l’índex, quan dediques especials de quinze hores a esbrinar els detalls més absurds... i el dia que has de fer equilibris et devoren els interessos de la propietat i et menges amb patates el periodisme, et converteixes en el blanc dels espectadors. García Ferreras no va dir ni piu de Marhuenda, Casals i companyia ni de l’embolic de Planeta en un programa en directe de quatre hores dedicat exclusivament a aquest nou escàndol del PP.

És el risc de flirtejar amb suposats periodistes que exerceixen de soldats al servei d’un partit. Durant anys et serveixen de titelles que et garanteixen l’espectacle per entretenir l’audiència, fins el dia que l’espectacle se’t menja a tu.

stats