Maltractament animal a La Sexta
L’atrocitat televisiva que s’ha viscut els últims dies en prime time és preocupant. Maltractament animal i tortura humana de manera consecutiva en dos realities. A La isla, de La Sexta, un grup d’homes que estan abandonats sense recursos enmig d’una illa suposadament deserta van matar un caiman per menjar-se’l. Mentre un el distreia tapant-li els ulls amb una samarreta que subjectava amb un bastó, un altre intentava emmordassar-lo amb un cordill. Un cop li van haver subjectat el cap amb un bastó, un tercer es va col·locar sobre la bèstia i li va enfonsar una daga al clatell. “Nuestros respetos al animal y nuestro agradecimiento a la naturaleza”, deia el líder més sàdic abans de clavar-l’hi. Després van lligar el rèptil en un tronc i, com un pollastre a l’ast, el van transportar fins al campament. Tots celebraven l’àpat que els esperava: un lamentava que no hi fossin els seus fills per veure-ho, un altre plorava d’emoció per haver aconseguit el seu somni. “Se ha respetao al animal”, va dir el líder. Un d’ells va mossegar el cor de la bèstia cru. “Si matas a un animal tienes derecho a comerte su corazón”. Un li agraïa que el compartís: “Es un honor, David”. Mentrestant, el líder sanguinari obria la bèstia en canal sense pressa i en treia els òrgans amb fruïció.
L’endemà, a Telecinco, el grup que malviu a Supervivientes esperava el torn de nominacions. Però de manera sobtada un dels concursants va patir un còlic nefrític extremadament dolorós. El va atendre un metge darrere les càmeres i va reaparèixer després amb una via al braç, connectat a una bossa de sèrum amb calmants. L’home estava groc, tremolant de dolor, perdia l’equilibri i estava marejat. La imatge de l’individu a punt de caure rodó mentre un avi amb banyadoret de lleopard el subjectava era esperpèntica. Amb prou feines podia parlar, li queien les llàgrimes i panteixava. I tot i així, l’home volia resistir davant les càmeres. “Tate tranquila. Toy bien”, li balbucejava a la dona, que patia des del plató de Madrid. Per calmar l’esposa, Jorge Javier va demanar que li cantessin por bulerías mentre una altra ballava flamenc. L’home havia d’escriure els nominats i no tenia el cap clar, respirava amb dificultat. “¡Tienes la respiración de Darth Vader!”, li feia broma el presentador. L’home aguantava. La imatge era llastimosa: un malalt, d’aspecte moribund, amb una via al braç, amb les parpelles mig tancant-se, ensenyava un tros de cartró: “Gloria y Laura”.
Els realities són això: la deshumanització de l’espècie. El sadisme primitiu i èpic davant el patiment d’una bèstia. Justificar la violència i honorar-la. Convertir el patiment humà o animal en dignitat mal entesa. I així s’ensinistra una societat i se la immunitza progressivament davant les agressions, s’anestesia la seva sensibilitat i se la fa cada cop més tolerant a la violència a base de normalitzar-la.
