23/03/2017

Gestació subrogada i eixelebrats en pantalla

2 min

Dissabte a Sálvame Deluxe es va emetre una entrevista que il·lustra com s’està imposant un tipus de relat sobre la gestació subrogada molt preocupant.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

El col·laborador Kiko Hernández reapareixia després de dos mesos per explicar a l’audiència (previ pagament d’una morterada) l’epopeia per ser pare. A través d’una agència va contactar amb una dona que sis mesos i tres setmanes més tard paria unes nenes bessones, de menys d’un quilo de pes cadascuna, en una situació crítica de salut. I tot, narrat pel pare des de l’egocentrisme més absolut. Tot i l’exhibició d’una emoció fingida, cada frase era una concatenació de “jo”, “jo” i més “jo”.

El presentaven com “todo un padrazo”, però el cert és que ell mateix evidenciava amb la història que sense la seva mare, una dona de seixanta-cinc anys, no hauria pogut fer res: “Si no llego a ir con ella, yo me vuelvo loco”. Incapaç de comprar uns bitllets d’avió, després de vint hores i no sé quants transbordaments aeris (ni ell sabia explicar el recorregut) va arribar a la ciutat on hi havia les seves filles i primer se’n va anar a sopar burritos. Va explicar que per contracte no podia revelar el nom de la gestant, però al cap de cinc minuts ja se li havia escapat. Tot plegat ho considerava un acte de pur altruisme: “Vive en uno de los mejores barrios de San Diego y su marido es funcionario. ¿Tú crees que se va a jugar la vida para esto?” Segons explicava, gestant i filles havien estat en risc de mort. Però ell no parava de posar èmfasi en la tragèdia del seu esgotament, en els nervis horrorosos que va passar, que no podia ni vocalitzar per parlar, que li va sortir un mussol a l’ull i que quan va tenir un problema amb els passaports de les criatures va estar a punt de tirar la tovallola. Sort, es veu, de la seva mare... Un amic li va haver de comprar els bitllets per tornar perquè ell es veia incapaç de fer-ho. Això sí, després va explicar satisfet que als hospitals es lliga molt, que va poder follar força i que fins i tot se li van declarar mentre firmava el contracte per emportar-se les nenes. I tot, amb el “jo”, “jo” i més “jo” de l’aventura de “todo un padrazo”.

Aquest és el tipus de relat que acabarà acaparant les cadenes privades de televisió, molt interessades a explotar el nou món de la gestació subrogada. Kiko Hernández exigia que s’implantés a Espanya perquè la gent no pot pagar bitllets d’avió (el que més li preocupava). Com que és obvi que aquest sector dels ventres de lloguer serà un generador de conflictes, notícies morboses, estafes aberrants i tragèdies sucoses, l’estan promovent a base de famosos feliços que compren fills arreu. I això només és la punta de l’iceberg d’un tema que demana reflexions bioètiques molt acurades i en canvi s’està convertint en una odissea fulletonesca que generarà una moda i una allau de pares i mares inconscients de les quals sentirem a parlar.

stats