23/05/2017

En cas d’atemptat, especuli

2 min

Els atacs terroristes estimulen l’adrenalina dels magazins matinals de les cadenes privades. Ana Rosa Quintana i Susanna Griso competien ahir en sensacionalisme per multiplicar l’escàndol de l’atemptat a Manchester i fer-lo llaminer per a la seva audiència. Els protocols televisius que utilitzen són comuns.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

1. Partir la pantalla en tants requadres com sigui possible. Cal multiplicar l’emissió simultània d’imatges, combinant les actuals amb les d’arxiu. Totes han de mostrar l’horror i algun enviat especial esperant-se per servir informació nova. A Espejo público vam arribar a veure la pantalla fragmentada en vuit finestres diferents.

2. Les imatges s’han d’oferir en bucle, especialment les més terribles. Durant una hora podem arribar a veure fins a una seixantena de vegades les cames ensangonades d’una noia.

3. S’han d’incloure trucades a espanyols residents a la ciutat on s’ha produït l’atemptat, encara que no l’hagin viscut. “Yo estaba durmiendo”, “Me he enterado esta mañana” o “Mi mujer sí lo escuchó y se pensó que era una tormenta” és el que t’acaben explicant. L’especialitat d’Espejo público.

4. Connexions en directe amb altres espanyols residents a la ciutat, encara que la seva capacitat per entendre les preguntes i l’habilitat per contestar-les sigui nul·la. A Ana Rosa Quintana dos joves que vivien a l’altra punta del lloc de l’atemptat amb prou feines sabien explicar-li res.

5. Fer molts croquis. Important mostrar mapes del lloc de l’atemptat i teoritzar sobre les dificultats d’escapatòria.

6. Si l’actualitat diària obliga a canviar de tema, és bàsic mantenir un requadre en pantalla amb imatges tràgiques de l’atemptat perquè l’espectador vegi ràpidament que tornaran a cobrir aquella informació.

7. El rol de les presentadores s’ha de basar, sobretot, a evidenciar la seva pròpia consternació, utilitzar abundància d’adjectius per expressar-la i simplificar al màxim les informacions. Com va dir Ana Rosa Quintana: “Han ido al concierto a matar niños”.

8. Twitter és el principal proveïdor d’imatges. La quantitat de persones ferides i plenes de sang és aclaparadora. Telecinco és especialista a oferir-les malgrat que les garanties periodístiques siguin, de vegades, escasses.

9. Els tertulians experts han d’especular sobre l’autor de l’atemptat fins i tot abans que hi hagi dades contrastades. Convé utilitzar molt sovint el concepte “llop solitari”.

10. Els col·laboradors s’han d’aventurar amb imprudència a barrejar bé jihadisme, Brexit i migració intraeuropea i a construir teories polítiques que sembla que acabin justificant l’atemptat.

A mesura que el món es torna més complex fa patir veure com alguns mitjans el simplifiquen cada vegada més per explicar-lo.

stats