17/04/2017

De la patata a la ciència

2 min

Nova edició del Fora de sèrie, aquesta vegada amb el trinco Josep Maria Mainat d’entrevistador. Tot just començar ens vam retrobar amb les debilitats del personatge que ja vam conèixer fa temps a El convidat: ell exhibint a l’audiència la seva potència muscular i recordant que, a la seva edat, té els fills d’un i cinc anys i una dona jove i fèrtil. I tot el que va venir després era un clar reflex del que més que un interès semblava una obsessió inquietant: una impaciència per descobrir el remei per a l’eterna joventut. El Fora de sèrie també va servir d’anunci subliminar. Primer per publicitar el gimnàs de confiança de l’entrevistador, amb rètols i banderoles estratègicament col·locats. I després perquè Mainat fes propaganda del seu llibre, colant fins a cinc vegades la falca de “Hi ha una cosa que explico en el meu llibre...”

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

L’estructura del Fora de sèrie es va trencar i més aviat va semblar un pseudopilot del programa que Mainat voldria fer a la televisió. I l’experiment va posar en evidència que el Fora de sèrie, més que ser un programa flexible, és massa fràgil amb els requisits individuals. Mainat es va desmarcar de l’entrevista en profunditat per fer una doble conversa, d’una banda amb el doctor i investigador Bonaventura Clotet i, de l’altra, amb el divulgador Pere Estupinyà com a secundari. I bàsicament van parlar dels temes que més el neguitegen: la longevitat i el sexe.

El resultat: un desaprofitament del convidat principal. En primer lloc, perquè Mainat més que entrevistar interrompia constantment per fer aportacions per demostrar els seus propis coneixements. I, en segon lloc, perquè cada intervenció seva la rematava amb el seu riure característic, fent-se gràcia només a ell mateix del que acabava de dir. I finalment perquè gairebé tot va girar al voltant de les seves obsessions personals i la seva manca de prudència entorn dels descobriments científics per viure més anys (fins i tot Clotet el va haver de frenar en alguna ocasió). El senyor que fa temps ens cantava allò que “L’home ve de la patata” ara ens feia també de divulgador científic amb més atreviment que galons.

Clotet es mereixia, a la televisió pública del seu país, una entrevista millor, més completa i per a ell sol. Incloure-hi la conversa amb Estupinyà sobre sexe passejant-se per un sex shop semblava un peatge televisiu absurd afegit amb el criteri de fer més lleuger el tràngol de la ciència a l’audiència, donant-li la dosi d’entreteniment imprescindible que entronca amb la tradició mediàtica de Mainat.

Aquest Fora de sèrie va ser, novament, fluix. La pausa no ha garantit la millora del format. “M’encanta sortir per la tele. Ho sento”, s’excusava ell al final. I la frase simbolitza un dels mals del programa. La prova que el criteri que s’està aplicant en molts casos per executar-lo és el de la vanitat i les ganes de reaparèixer més que el de la qualitat i la professionalitat.

stats