25/02/2017

La Model

2 min

Estàvem acostumats que formés part de les promeses polítiques de ritual condemnades a quedar a benefici d’inventari, però finalment l’edifici de la Model, gastat i esgotat, s’obrirà a la ciutat. I no és un fet menor.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

La Model no és un edifici qualsevol. Les seves parets estan carregades de memòria. Memòria política i social de la llarga història de repressió i manca de llibertats que ha patit el país. Però també memòria personal, històries que sovint porten al darrere tràgiques situacions criminals que han destruït persones i els seus entorns, injustícies mai reparades, i moltes vivències humanes (res humà ens és aliè) que la societat prefereix amagar darrere de parets aparentment invulnerables.

Però a més la Model és una icona de la cultura moderna del poder. Un edifici fet per al control eficaç de les persones que l’ocupen. Pensat, com va descriure Foucault, com una vertadera màquina en què els interns se sentin vigilats fins i tot quan ningú els estigui mirant: la torre opaca vista des de fora i les galeries al seu abast. Un instrument de poder que avui pot semblar ridícul, quan es disposa d’enginys electrònics que ho saben tot de nosaltres permanentment, però que és el símbol del model disciplinari que marca el pas a les societats modernes. L’arquitectura panòptica, que Bentham va dissenyar, va colonitzar l’espai social: la fàbrica, la clínica, l’hospital de bojos, l’escola, la caserna, per garantir l’eficàcia del nou ordre.

El final de la Model com a presó hauria de ser també motiu de reflexió sobre la privació de llibertat com a càstig. Està totalment assumit per la societat, però no deixa de ser un cert fracàs, sobretot en la mesura que el model penitenciari, en comptes de rehabilitar i resocialitzar, aparca les persones, sovint les embruteix, i és espai de propagació de la delinqüència. ¿No hi ha alternativa? És un debat avui impossible, perquè forma part del que és socialment impensable. Per no haver-hi de pensar, a les presons se les amaga: se les treu de les ciutats. No volem notícies del mal.

La Model deixa de ser presó però no pot desaparèixer. No l’enterrem d’amagat com passa massa sovint amb el que ens incomoda. Parlem-ne.

stats