L’enquesta

Les enquestes se serveixen a la carta. Quan es fan públiques, cada govern, cada partit, cada mitjà tria el que més li interessa. Diuen que els sondejos d’opinió no són de fiar -i hi ha motius per pensar-ho-, però ells hi contribueixen fent-los dir el que volen. El CEO ha tret enquesta. El termòmetre a favor i en contra de la independència indica que el no va a l’alça (48%-44%) i l’unionisme s’ho apunta com un triomf definitiu. És curiós que els que diuen que la independència no es pot votar per principis estiguin tan pendents de qualsevol indici que els doni guanyadors. ¿Hem d’entendre que si tinguessin garantit un clar resultat favorable els límits constitucionals no serien tan innegociables? Em temo que no, per una doble raó: perquè en la seva concepció del poder concedir el precedent del referèndum ja seria en si una desfeta (cedir és una prova de debilitat) i perquè a Madrid no hi ha cap polític amb la seguretat necessària per córrer el risc de convocar un referèndum per guanyar-lo i ajornar així el problema un parell de dècades.

L’enquesta del CEO no diu res que surti dels paràmetres coneguts: que l’independentisme encara té molta feina d’acumulació de capital electoral per poder-se permetre vies unilaterals; que, tanmateix, segueix sent el primer projecte polític de Catalunya; que la majoria dels catalans pensen que el vot és la solució del problema, tot i que, com és lògic, són més els partidaris d’un referèndum pactat que d’un d’unilateral; que l’unionisme s’abstindria significativament en un referèndum que no fos homologat per restar-li legitimitat. I aquestes dades són les que han de tenir en compte tots plegats si no volen prendre mal en els pròxims mesos. Mentre el conflicte no havia arribat a la zona de contacte, govern espanyol i govern català en treien un benefici mutu, però ara ja es toquen i en qualsevol moment hi pot haver una bona batzegada. Tot es juga en això: què entén cada part per prendre mal. El gran perill és que totes dues pensin que un cert grau de xoc les beneficiaria: a partir d’aquí tot és possible. El més fort jugarà amb avantatge, però ai de qui no tingui consciència de les seves debilitats i limitacions.