22/04/2017

L’endemà

2 min

La violència terrorista fa acte de presència al final de la campanya francesa i podria ser l’empenta que li falta a Fillon per entrar a la segona volta. Sense cap vergonya, s’ha llançat a la via Trump dels fake news parlant d’altres atemptats que no han existit, buscant que la seguretat espolsi els escrúpols d’una part de la dreta que dubta si votar-lo per la corrupció. En tot cas, la sorpresa no seria tant que Fillon entrés a la segona volta com que Le Pen en quedés fora. Passi el que passi, em preocupa la reacció que hi haurà a Europa l’endemà de les eleccions. La situació és greu, el discurs de Le Pen està estès a França i és obsessiu contra la UE.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Òbviament, Macron i Fillon són els favorits de les elits econòmiques i polítiques europees, atrapades en l’immobilisme. És curiosa l’evolució en campanya dels grans mitjans francesos. Quan a Fillon li va esclatar el cas de la seva dona, hi va haver un desplaçament cap a Macron. Però quan es va veure que el candidat de la dreta no claudicava i que el partit poc o molt es posava a les seves ordres, va baixar l’entusiasme pel candidat d’En Marxa, al qual van començar a acusar d’inconsistència. Seria una lliçó d’humilitat que, jugant les dues cartes, se’ls acabés colant Mélenchon.

En tot cas, una victòria de Macron o Fillon confortarà els que no volen que canviï res. I fa fàstic saber que haurem d’aguantar l’exasperant discurs triomfalista dels governants europeus donant la crisi per superada. Per això és tan important l’advertiment del filòsof alemany Jürgen Habermas: “Una perpetuació de la situació actual, amb els pobles posats sota tutela amb total desconsideració per la democràcia, els pobles constantment cridats a l’ordre per raons econòmiques i fermament impel·lits a obeir, acabarà provocant la desintegració”. El veritable antieuropeisme és negar-se a rectificar, a renovar uns règims esgotats que han portat a la fractura social i generacional actual. El vot jove comença a inclinar-se per Le Pen; ¿és aquest el futur que busquen uns governants que es neguen a assumir que si seguim pel camí que ells han traçat l’autoritarisme postdemocràtic serà inevitable?

stats