L’autonomia de l’Alsàcia-Lorena
Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsQue és qüestió de setmanes, potser de dies, asseguren els uns; que s’atardarà la seva instauració més de lo que creuen els optimistes, sospiten els altres... No importa: el principi ha estat solemnialment presentat al Reichstag; la seva aplicació no pot ésser massa llunya, en una terra avesada a marxar de pressa per les vies de lo nou. I vet aquí un admirable moment d’història; vet aquí una violenta palpitació del temps. No comença avui. Ahir mateix, consumava l’Anglaterra un ample gest generós, donant la llibertat al Transvaal, després d’haver-lo vençut en bona guerra; i el més gran diamant del món, penyora de l’agraïment del poble afranquit, vingué a ornar el front de la reina Alexandra... L’Alemanya ha seguit l’exemple, acomplint una obra anàloga de benvoler; i la fidelitat dels homes que ella fa lliures serà com un diamant també en la corona de l’Imperi... Que Imperi vol dir això, precisament: unitat superior en què poden coexistir, harmonioses, totes les llibertats... ¡Com queden mesquines i miserables les preocupacions nacionalistes, en comparança amb aquestes imperials construccions! Amb la instauració de l’autonomia a l’Alsàcia-Lorena, qui rep cop més dur no és el nacionalisme alemany, sinó el nacionalisme francès. Aquell perd una il·lusió, però aquest perd un lloc comú; i un lloc comú que li és gairebé indispensable. No podent ja parlar de l’“esclavitud” de l’Alsàcia-Lorena, els cridaners de la Revanxa se veuran forçats a callar més sovint i, sobretot, a gesticular menys; i l’aire mancarà a Derouléde, més encara que als seus pulmons, sota les ales de son macfarlan. En canvi, els alegres amb això som aquells que acariciem el vast ensomni d’una unió futura de la França i de l’Alemanya, d’una reconstitució de l’Imperi de Carlemany, dins una síntesi en virtut de la qual la civilització ària seria duta a un incalculable esplendor... El dia més o menys pròxim, en què la reforma presentada al Reichstag en principi devingui un fet, serà un bon dia per al nostre amic Jean-Christophe, el de Romain Roland [Nobel 1915, va novel·lar una entesa franco-alemanya].
