OPINIÓ
Portada 02/07/2015

L'art de somiar

i
Joan Guasp
2 min

La flamant presidenta del Govern balear, Francina Armengol, ha fet una referència puntual i oportuna al món dels somnis, i de seguida ja hi ha hagut qui des de la dreta se li ha tirat al coll. És que no té dret a somiar, l’esquerra? Jo crec que el món dels somnis és propi d’aquelles dones i d’aquells homes que tenen dipositades les seves il·lusions en un món millor, tinguin la ideologia que tinguin. Seria absurd que el món oníric fos exclusiu d’una determinada visió política.

Als setze o disset anys, quan jo començava a voler ser tan bon escriptor com en Blai Bonet, en Pere Capellà, n’Alexandre Ballester o en Manuel de Pedrolo, somiava a publicar un llibre aviat. Un sol llibre. Pensava que amb un llibre comparable al d’aquells autors seria suficient. Aquest era el meu somni. Passaren els anys, fins a vint més, i a la fi vaig aconseguir-ho. Vaig aconseguir publicar, però tot d’una em vaig adonar que el llibre no era del nivell esperat: Bonet, Capellà, Ballester i Pedrolo em semblaven inassolibles pel meu talent i el meu instint literari. Malgrat tot, no vaig deixar de somiar. Avui porto més de setanta llibres publicats i segueixo somiant. Penso fer-ho fins que el meu gran somni es compleixi.

Així que espero, passi el que passi, que na Francina segueixi somiant de manera gradual i constant. Som molts els qui políticament, socialment i culturalment, depenem dels seus somnis, del seu art de somiar. Depenem dels seus somnis perquè també són els nostres: somnis més lliures que closos, més revolucionaris que reaccionaris, més nostres que d’ells, més mediterranis que eixuts, més perifèrics que centralitzadors, és a dir, més PSIB que PSOE. Ja es veu que els nostres veritables somnis són de debò i trenquen la realitat que tenim establerta a base de càrregues i coaccions. I és que sempre somiem allò que no tenim, allò que se’ns impedeix de gaudir.

Per tot plegat, el somni de somnis és de fa estona aquell que ens porti a un autèntic dret a decidir el nostre present i futur, per tal d’assolir la plena independència i llibertat com a ciutadans i com a poble. Somiar junts resulta més productiu i plaent, i l’obra d’art, al final, esdevé més valuosa i més bella.

stats