29/12/2010

L'ambició personal per sobre de la ideologia

2 min

En la vida política hi ha persones que a l'hora de decidir donen prioritat a la ideologia per sobre d'estratègies electorals o privades, i d'altres que ho fan al revés, és a dir, que la prioritat és a favor de les estratègies, les ambiciones personals, el gust pel petit poder o fins i tot la convicció que sempre faran més pel país manant entre els seus adversaris que no pas quedant-se a casa dedicats a les seves vocacions. Un exemple perfecte del primer cas és el de Clara Campoamor (sempre tan oblidada), que va lluitar i aconseguir el vot de les dones consagrat a la Constitució republicana, contra l'estratègia dels partits, que consideraven que encara no era l'hora encara.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Del segon cas n'és ple, el panorama polític. I, d'altra banda, no entenc gaire quina política cultural pot fer una persona d'idees socialistes i progressistes com Ferran Mascarell en un medi que un dia o altre li exigirà actituds i activitats conservadores, si no és que, més que a fer cultura, es dedica a fer una política nacionalista, que està molt bé, però que no té per què ser cultural en el sentit progressista. Tot és política i més que tot la cultura.

La jugada de Convergència és perfecta: aparta Mascarell de la cursa per l'alcaldia de Barcelona, on tenia moltes possibilitats de guanyar, i així deixa el camí lliure al candidat convergent, el perseverant senyor Trias. Alguna cosa d'aquestes deu haver-hi, perquè em costa creure que un partit que fa deu anys que es prepara per governar, que ens ha dit per activa i per passiva que tot estava a punt, no tingui entre els seus, o no cregui que hi hagi entre els seus, un persona capaç de dirigir una conselleria de Cultura tal com l'entén el partit, per fer i sobretot desfer el que els socialistes han fet des del primer tripartit amb Pasqual Maragall, un govern del qual precisament Mascarell va ser conseller de Cultura. Em costa de creure que Convergència hagi hagut de mirar tan enrere per trobar un conseller que té tan poc a veure amb la seva ideologia conservadora.

stats