13/06/2017

Raons per censurar Rajoy

3 min

1. FRACÀS. Els titulars estan decidits d’antuvi; les desqualificacions prèvies a la moció de censura de Podem han sigut tan abundants que ja està establert i assumit que serà un fracàs. Òbviament la moció no pot triomfar perquè Pablo Iglesias no té els suports per poder ser president. Però no és aquesta l’única mesura de l’èxit: si servís per rellançar el projecte Podem, donar-li una nova empenta en un moment en què emet senyals de flaquesa, ja estaria justificada per als seus convocants. Podem es va motivar veient el gran buit que hi havia des del novembre passat en l’espai socialista, va donar per descomptada la victòria de Susana Díaz a las primàries del PSOE i es va precipitar, pensant que havia arribat el moment d’aconseguir l’hegemonia a l’esquerra. Era una moció contra el PSOE amb Rajoy com a excusa. Però quan ha arribat l’hora de la moció, Pedro Sánchez ja havia tornat. I el PSOE viu una modesta revifalla que caldrà veure quina corba segueix. Al mateix temps, l’escalada en la crisi catalana permet a Rajoy fer veure que està menys sol del que sembla: contra el sobiranisme, tots menys Podem estan amb ell. De fet, la unanimitat en la desqualificació de la moció podria permetre a Podem convertir l’error en oportunitat, a condició d’articular una crítica i de presentar un projecte que no es limiti a afalagar la seva clientela. I si la moció no fos derrotada per majoria absoluta, Rajoy tindria poc per presumir.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

2. MOTIUS. De raons per fer una moció contra Rajoy n’hi ha moltes. Les enquestes confirmen una caiguda lenta però segura del PP des de fa temps. La principal raó és la seva sistemàtica negativa a assumir responsabilitats. La corrupció ha esdevingut la segona preocupació dels ciutadans, després de l’atur. I Rajoy, president del govern i del partit que té la corrupció instal·lada estructuralment, segueix al seu lloc, com si no hi tingués res a veure. Simplement ha anat decapitant persones a les quals ha expressat la seva confiança fins al dia abans de la seva defenestració. Però no és només en aquest camp que la responsabilitat és aliena a la cultura de Rajoy. El Constitucional acaba d’anul·lar l’amnistia fiscal decretada el 2012, amb una sentència duríssima sobre l’incompliment de les obligacions del govern en la legislació i la gestió dels impostos.

I el president i el ministre d’Hisenda segueixen al seu lloc. D’aquesta actitud en deriven quasi totes les altres raons per a la censura: una visió economicista de la política, que l’ha fet passar de puntetes sobre les enormes fractures que les seves polítiques d’austeritat han obert. Cap empatia. Amb les xifres macroeconòmiques com a ulleres, és incapaç de veure la realitat del que signifiquen la fractura generacional i la precarietat com a forma de vida. És un govern incapaç de mirar els ciutadans als ulls. Amb aquesta dificultat per escoltar l’altre, els problemes es podreixen: en cinc anys Rajoy ha sigut incapaç de donar una resposta política a la qüestió catalana, de sortir del no, no i no. I per si tot això no fos prou, la seva política internacional prolonga els principis de l’aznarisme. España com a servidor dels interessos dels Estats Units a Europa, fins i tot a costa de dividir la Unió, com a la Guerra de l’Iraq. S’ha vist aquests dies: Rajoy des del primer moment ha defugit el conflicte amb Trump i ha passat de puntetes sobre la sortida dels Estats Units de l’Acord de París. Cal dir que el negacionisme del canvi climàtic també forma part de l’herència Aznar. Totes aquestes actituds es resumeixen en una: la desconsideració per la política. L’acceptació resignada del caràcter dependent de la política, la renúncia a dotar l’acció política d’idees i de sentit. Per a Rajoy, governar és sobreviure. Per això, la millor ciutadania és la despolititzada.

De raons per a una moció de censura no en falten. Una altra cosa és que, des de la seva solitud, Podem pugui convertir un fracàs anunciat en èxit davant de l’opinió pública. Tanmateix, perquè una moció de censura sigui realment útil caldrà que les relacions de forces en el si de l’esquerra es clarifiquin i que socialistes i podemites trobin la manera d’entendre’s i superar les psicopatologies de veïnatge ideològic.

stats