25/04/2017

Veus que acaronen Macron

3 min

1 . RELAT. Com un sol home, les borses, els principals mitjans de comunicació, molts governs europeus i els dirigents dels partits germans dels que van ser estrepitosament derrotats a França s’han llançat a celebrar l’èxit de Macron i a donar-li suport. Es tracta d’imposar el relat des del primer moment, perquè d’aquí quinze dies es pugui donar per derrotat el populisme, l’espantall amb què s’ha intentat tapar les vergonyes de la política europea durant els últims temps.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Hi ha tres maneres d’afavorir el neoautoritarisme populista: anar assumint part de la seva agenda política, com han fet els governs francesos des de Sarkozy fins a Hollande; convertir-lo en el gran papu a l’hora d’anar a votar i convocar una mobilització general per derrotar-lo, com a manera d’encobrir les mancances i el desgast dels règims bipartidistes; i eludir qualsevol intent d’analitzar el fenomen més enllà dels tòpics, intentant entendre les causes que l’han fet emergir i corregint les polítiques que li han servit de caldo de cultiu. És el que han estat fent els governs i partits tradicionals en aquests temps en què la paraula populista s’ha convertit en l’etiqueta per negar les credencials del sistema. És a la vegada una política de l’estruç -negar-se a afrontar la crisi de la democràcia representativa- i una assumpció de la lògica que critiquen. S’ha creat un sistema polític molt estret en el qual el marge del possible (enmig de la il·lusió que tot es pot dir, encara que gairebé tot quedi a benefici d’inventari) és limitat. I hi ha gent que se’n sent exclosa.

A aquest espai, en el qual s’han asfixiat els socialistes, se li han trencat les costures. I per comptes d’estudiar la manera de fer-lo més incloent, es fa com si no passés res, malgrat que Le Pen pugui obtenir el 40 per cent de vots a la segona volta. I així se segueix intentant l’impossible: una democràcia sense alternativa, és a dir, una contradicció en els termes.

2 . CEGUESA. França està profundament dividida geogràficament i socialment. Le Pen arrasa a l’est i al món rural i és marginal a les grans ciutats, a la inversa que Macron i Mélenchon (l’altra bèstia negra dels que manen, que ha tingut la gosadia de deixar en ridícul el Partit Socialista). Hi ha una lectura fàcil de tot això: la França optimista i cosmopolita -de la qual Macron seria la nova icona- contra la França espantada i melancòlica del passat. Però quan veiem que la franja d’edat en què el vot anti Le Pen és més alt és de majors de 70 anys (els que encara tenen memòria del feixisme) i que entre els joves només Mélenchon fa més bon resultat que Le Pen, el raonament simplista falla. I apareixen les grans fractures provocades per la crisi i les polítiques que hi han respost, que és el que no es vol reconèixer ni corregir. Quan un partit amb retòrica d’extrema dreta arrossega una part important dels joves i de les classes treballadores que abans votaven l’esquerra, el sistema de representació està tocat.

No es poden repetir els exercicis de negació de la realitat que als anys 30 van portar al desastre. Llevat que la ceguesa sigui voluntària: que es doni per fet que la democràcia representativa és incompatible amb el capitalisme globalitzat i es compti amb Le Pen, com amb Trump, com a pla B per anar fent el pas cap a l’autoritarisme postdemocràtic. Si és així, la fractura és entre els que volen fer de la democràcia un règim més incloent i tornar la dignitat a la política, capaç de fer-se respectar pel diner; i els que per acció o per omissió alimenten les dinàmiques regressives. ¿És Macron dels primers? S’haurà de veure si és capaç de no deixar-se encantar per les veus que aquests dies l’acaronen.

Hi ha experiència històrica acumulada per llegir el que està passant. Tot procés de canvi accelerat té ressaca. Tots sabem com va acabar la globalització de finals del XIX. És urgent repensar la idea de progrés, donar-li un sentit emancipatori que pugui encarar la societat cap al futur. I per això s’ha de combatre ideològicament Le Pen, però s’ha de ser capaç de dirigir-se als seus electors i reconèixer-los.

stats