29/12/2016

Una nova cruïlla del procés

3 min
Una nova cruïlla del procés

Fa exactament un any, passades les eleccions “plebiscitàries” del setembre, vaig escriure en aquestes mateixes pàgines unes reflexions que ara he tornat a llegir i m’agradarà comentar. Com que no trobo educat citar-se a un mateix, no faig una repetició literal de les paraules, però en recordo els conceptes fonamentals.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Deia que la coalició de Junts pel Sí havia guanyat les eleccions i tenia el dret i el deure de formar govern, buscant els suports necessaris. Deia també que, encara que per poc, el plebiscit s’havia perdut, i per tant no hi havia un mandat popular suficient per iniciar un camí cap a la independència. I deia finalment que, en canvi, sí que hi havia una majoria molt àmplia de votants que volien la celebració d’un referèndum, i que aquesta majoria legitimava exigir a l’Estat la seva celebració, i facilitava aconseguir dels països de la UE la complicitat necessària per donar suport a aquesta exigència.

Sabem que les coses es van fer altrament. Es va construir un govern per a la independència que responia a una majoria parlamentària però no a l’expressió plebiscitària del vot popular. Es va haver d’organitzar una coalició estranya amb unes contradiccions internes extraordinàries, tant de tipus social com estratègic. Aquestes contradiccions van començar amb un espectacle inèdit i un canvi de president de la Generalitat, i s’han anat repetint en afers de tipus social o pressupostari i en ocasió d’actuacions o declaracions estratègiques relacionades amb l’Estat. Tot això ha anat creant desorientació i una sensació de manca d’unitat, i ha provocat una posició d’escepticisme, quan no de refús o prudència, en els ambients europeus.

Crec que el que sabem de la reunió del passat dia 23, amb la constitució del Pacte Nacional pel Referèndum, pot ser una bona notícia. En primer lloc per la fotografia; en segon lloc pels acords. Si el que s’ha dit correspon al que realment va passar, cosa que veurem en els propers mesos, les declaracions de molts dels participants, i especialment la del president Puigdemont, permeten pensar que es vol ampliar la majoria, i que per fer-ho calia fer passar la democràcia al davant de la independència. Molt bé! En primer lloc, perquè ha d’anar al davant i, en segon lloc, perquè té molts més partidaris que l’altra.

Si això ha estat així -i repeteixo que caldrà comprovar-ho perquè ja he sentit moltes contradiccions els dies següents- he de dir que me n’alegro i que no em sap greu que suposi haver fet un pas enrere. Vol dir tornar a la cruïlla en la qual, per motius personals, de partit, de pressa i d’aliances, es va agafar un camí equivocat ara fa un any. Semblaria que ara la racionalitat guanya a l’emoció, el seny a la rauxa, i que l’avaluació de les forces pròpies, dels obstacles previsibles i de les complicitats necessàries aconsellen escollir la fermesa abans que la velocitat, i l’acord abans que l’enfrontament.

Faig l’esforç de creure que no hi ha cinisme en tot el que s’ha dit, i em situo en aquest nou escenari del pacte pel referèndum. Vull formular sis preguntes.

1. ¿Seguirà la CUP donant suport al Govern de JxSí que accepta aquest pas enrere, quan de manera tan rotunda ha estat exigint -i aconseguint- anar més endavant i més de pressa? ¿Suposarà això noves eleccions?

2. Aquesta frenada, o més que frenada, ¿ajudarà a una certa recuperació de vot per a l’antiga CDC? ¿O pot acabar afegint més confusió i fent-li més mal? Què passaria si fos així?

3. ¿Serà creïble, aquí i a fora, la voluntat de pactar un referèndum (data i pregunta) si se segueix dient que, en cas de no pacte, es convocarà unilateralment amb una data i pregunta ja conegudes?

4. ¿Servirà aquesta nova formulació per acabar d’una vegada amb la confusió que s’ha volgut crear entre referèndum i independència, de manera que no donar suport a la segona sembli estar contra el primer?

5. ¿Tindrà el PSC la valentia d’integrar-se novament en el grup dels que defensen el referèndum pactat, com ho fan altres forces no independentistes d’esquerres, recuperant així una posició pròpia i no homologable a les del PP i Ciutadans? ¿Com modificaria aquest pas l’actual relació amb el PSOE?

6. ¿Es començarà a acceptar obertament que l’objectiu del procés és el benestar dels ciutadans i l’equitat, i que la independència és una eina i no pas un fi en si mateix? ¿Permetrà això que es deixin de sacrificar recursos i drets socials pel camí amb l’excusa que ja ho tindrem després?

stats