Hospitals, objectiu de guerra
ESTRATÈGIA. Els atacs contra hospitals s’han convertit en una arma de guerra. Una estratègia de destrucció civil. A Síria, el Iemen o l’Afganistan es bombardegen escoles i centres hospitalaris, s’ataca el personal humanitari. “Quan mates un metge, no l’estàs matant només a ell, sinó que destrueixes moltes altres vides que ell podria haver salvat”, deia Widney Brown, membre de Metges pels Drets Humans a l’agència Reuters. Les violacions del Dret Internacional Humanitari són cada cop més nombroses, més flagrants. L’espai humanitari és cada vegada més petit.
El maig passat una quinzena de països del Consell de Seguretat de l’ONU van presentar una resolució que exigia la fi dels atacs contra hospitals i treballadors mèdics en zones de conflicte. El text, però, al marge de calmar alguna consciència no imposava cap nova obligació, no esmentava cap conflicte en concret, ni tenia en compte que quatre dels cinc membres permanents del Consell de Seguretat donen suport logístic i militar a algun govern, coalició o grup rebel que, en aquests moments, estan utilitzant l’atac a hospitals o a personal humanitari com a arma de guerra.
ATACS. L’octubre del 2015 tropes nord-americanes van bombardejar un hospital de Metges sense Fronteres a Kunduz, al nord de l’Afganistan. A la guerra civil del Iemen, la coalició internacional que lidera l’Aràbia Saudita -i compta amb ajuda militar milionària dels Estats Units- ha atacat, en diverses ocasions, centres mèdics, alguns d’ells de Metges Sense Fronteres, i ha bombardejat escoles i infraestructures clau per al subministrament logístic d’algunes zones del país.
Amnistia Internacional ha demanat específicament a Washington i Londres que deixin de vendre armes que acabaran alimentant el conflicte iemenita. L’ONG va fer pública aquesta demanda la setmana passada després de confirmar que la bomba que va destruir un hospital de Metges Sense Fronteres, el 15 d’agost passat al Iemen, i on van morir 11 persones i 19 més van quedar ferides, era de fabricació nord-americana.
L’Organització Mundial de la Salut, per la seva banda, ha denunciat que en els primers sis mesos d’aquest any hi ha hagut fins a quaranta atacs contra instal·lacions sanitàries a Síria. Grups humanitaris han comptabilitzat més de 730 treballadors mèdics morts i 350 centres atacats des de l’inici del conflicte sirià, el 2011. A les zones rebels s’intenta funcionar ara amb clíniques clandestines improvisades en soterranis i coves.
CONNIVÈNCIA. Al Iemen o Síria, la guerra s’ha desplaçat des dels camps de batalla als fronts urbans. La població civil s’ha convertit en el primer objectiu. Un informe independent encarregat per l’ONU ho descriu perfectament: “Treballadors de la salut, incloent-hi metges, dentistes, infermeres, paramèdics, conductors d’ambulàncies i tècnics de laboratori, han estat atacats per assistir als ferits. Molts han estat assassinats i ferits. D’altres han fugit amb les seves famílies de Síria a través de les fronteres per buscar refugi. Hospitals, clíniques i ambulàncies han estat destruïts. Com a conseqüència de tot això, s’ha produït un greu debilitament de la infraestructura d’atenció a la salut, sobretot en les zones del país que no estan sota el control del govern”. L’estratègia de Baixar al-Assad és clara i s’enforteix hora a hora. L’ONU ho sap. Rússia i els Estats Units, també. “Síria és la guerra de tothom”, deia fa uns dies David Rothkopf a Foreign Policy. Les violacions que s’hi estant cometent són responsabilitat de tots els que ho permeten.
