‘Greetings from America’
Dos dies els han calgut als defensors de la sensatesa unionista (enfront de la bogeria independentista) per reaccionar a un editorial de divendres del New York Times (NYT) titulada “El repte de Catalunya a Espanya”. Per al PP, i en boca del seu número 3, Fernando Martínez-Maíllo, el que passa és que el NYT no sap fer la seva feina: “Des de la distància no es veu la realitat de la mateixa manera”, va sentenciar el capità pepero, reincidint en l’absolut menyspreu del seu partit envers tothom que no sigui dels seus (els del NYT ni tan sols són espanyols). Per la seva banda, la mascota del PP que respon a les sigles de Cs considera que es tracta “d’una opinió més d’un diari més”. Ho diu una tal Lorena Roldán, que és una diputada més d’un partit més.
L’editorial del diari novaiorquès diu que el millor per a Espanya seria que els catalans votessin que no a la independència, segurament també és el que pensa el diari, sobretot perquè cap mitjà de prestigi i influència internacionals pot editorialitzar recomanant proclamacions d’independència a casa d’altri. El que sí que fan els diaris de referència, com ho fan també els governs d’arreu del món, és reconèixer i acceptar aquestes independències quan es produeixen, com s’ha vist en reiterades ocasions. Ens podem jugar tranquil·lament un pèsol que el NYT donarà per bo el resultat del referèndum de l’1 d’octubre, també si aquest resultat és el sí.
I ens l’hi podem jugar, el pèsol, perquè l’editorial diu sobretot que el millor seria que els catalans votessin. Que el que hauria de fer el govern d’Espanya és treballar per donar solució al dèficit fiscal de Catalunya i que faria molt millor encarrilant el conflicte per les vies d’“una negociació de bona fe” que no pas fent-ho pels pedregars d’una “judicialització basada en una visió restrictiva de la Constitució”. Posa el judici contra Artur Mas com un exemple clar dels errors del govern espanyol, i retreu al PP “que no posi ordre dins de casa seva” en comptes de dedicar-se a perseguir independentistes. I menciona la inestabilitat política (gairebé un any sense govern a Espanya, amb la consegüent situació d’inseguretat política i institucional) i, per descomptat, la corrupció, que, segons el rotatiu, fa trontollar el govern de Rajoy. En definitiva, una repassada en tota regla.
La diferència, com sempre, és d’actitud. Tot i la polèmica per la traducció, els partidaris del referèndum i del sí agraïm, aplaudim i tenim en compte l’editorial del NYT. Els partidaris de reprimir urnes i votacions, en canvi, el menystenen i l’ignoren, perquè la part que no els agrada senzillament els disgusta massa. I és que, en el fons, ells també saben que el que els està dient el NYT és que són uns falsos demòcrates. No parla de Catalunya com d’un país totalitari on les opinions discrepants de l’independentisme són perseguides, perquè això, si de cas, és el que passa a l’altra banda. I tothom se n’adona, ho veu i ho sap.
