02/10/2016

Estimar la nostra gent gran

2 min

Aquest any al Japó el nombre de bolquers venuts per a gent gran ha superat per primera vegada els venuts per a nadons.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

L’envelliment de la població en molts països, i especialment a Europa, és una realitat imparable. Ens parlen de la vella Europa per fer referència a un continent on tot està construït i on mirem de conservar la nostra història amb monuments i edificis històrics. Però la veritat és que Europa és vella també en població.

L’envelliment de la població a Catalunya és una realitat, un problema i un repte de futur.

Com a economista, us haig de dir que la situació és insòlita. Es dóna una paradoxa poc freqüent: la demanda augmenta, però no els recursos. No només hi haurà cada vegada més gent gran sinó que viuran més anys. Persones jubilades als 65 anys hauran de tenir recursos, públics i privats, per viure uns 20 anys més de mitjana. És a dir, una quarta part de la vida serà infantesa i joventut; dues quartes parts, vida professional, i una quarta part, jubilació. La meitat de la vida ha de generar estalvi, públic i privat, per a una quarta part de la vida. És insostenible.

Amb l’endeutament públic actual, el sostre de dèficit i la crisi econòmica, a hores d’ara ja sabem que l’equació no té solució.

Com ho farem, doncs?

No és gens senzill. L’Associació Catalana de Recursos Assistencials debatrà aquesta setmana sobre aquest repte social. Al Japó els joves i la societat veneren els ancians. Per a ells, el problema no és econòmic, no és una qüestió de quant costen els bolquers, sinó de quant ens els estimem. Amb aquest valor com a prioritat, l’equació canvia. I molt.

stats