Sortint del coma
Em diu el teu home que després de tants dies a la “planta de crítics” i després de sortir del coma i que se t’infectés la vàlvula i que t’haguessin hagut d’operar per posar-te un drenatge i després de la meningitis, per fi, l’altre dia, vas moure una cama. I ara, a poc a poc, ja recordes coses! Rius quan ell es posa una corbata. Pots dir el nom d’aquella muntanya que vas trepitjar. Si sents una cançó dels Beatles saps si és de Lennon o McCartney. I ell et llegeix articles dels diaris, però tu allà al llit de l’hospital dius que no els entens.
Per això, C., he pensat que te’n faré un que puguis entendre; aviam si me’n sortiré. M’ha dit que te’l llegirà. Pensa en els préssecs i les cireres. És molt idiota que et digui que pensis en els préssecs i les cireres, però és que les cireres són molt bones. Ara els cirerers i els presseguers estan florits (m’estalvio la metàfora amb l’excusa que potser t’atabalarà) i quan hi hagi préssecs i cireres i en puguis menjar serà com si nosaltres no n’haguéssim tastat mai. Pensa en una truita amb pa amb tomàquet. Te la imagines? No hi ha res millor. Imagina’t l’alegria d’algú que beu en porró, com si res, com si no costés, l’alegria de veure algú que corre, algú que contesta una trucada, algú que fa un pipí com si fos immortal. Tot això.
No sé què podràs fer i què no. Però com que ara, de moment, pots fer tan poques coses, cadascuna de les que fas emociona els que t’envolten com res del que hagin pogut viure. Aquesta és la gràcia. A través teu, tothom es meravellarà. Totes les emocions que tu sentis seran les més sinceres del món. Plaer per una carícia? Gormanderia per la xocolata? Fàstic per algú que xerra massa? Quines ganes de portar-te cançons perquè les escoltis mentre no arriba l’època de menjar préssecs i cireres.
