La presentació d’un llibre

L’eurodiputat del PDECat Ramon Tremosa ha filtrat la desesperada carta que ha enviat el portaveu del PP al Parlament Europeu, Esteban González Pons, als col·legues del Partit Popular Europeu per suplicar-los que no assisteixin a la conferència que ofereixen Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Raül Romeva. Després de llegir-la només demano una cosa a la Mare de Déu de l’Empenta: no tenir-lo mai com a exmarit.

En Pons, en fi, troba que la conferència és “un atac a Europa”, un “precedent perillós” i els fa saber que la llibertat d’expressió “és un dret, però no quan els fets històrics són substituïts per mites”. Home. Aquí valdria més no ficar-s’hi. Qui estigui lliure de “mites” que tiri la primera pilota antiestrès. Penso en personatges històrics i mítics a la vegada, com el rei Artur per als anglesos, o Beowulf per als alemanys o Don Pelayo per als espanyols. Però de tota la carta hi ha un paràgraf que m’emociona més que els altres. Aquell on diu (tradueixo): “Aquesta trobada no és gaire cosa més que la presentació d’un llibre”.

Té raó en González Pons. Les presentacions de llibres no són gaire cosa. No són tan importants com un míting de final de campanya, com celebrar la posada de llarg de la nena o com anar als toros. Anar a la presentació d’un llibre... La gent hi va pels canapès i la copa de cava o perquè és família de l’autor o perquè n’és amic. De vegades (poques) perquè estima la literatura. Als països europeus que no són Espanya, hom fins i tot paga diners per anar a aquesta mena d’actes anodins i sense importància. Que no pateixi gens en González Pons, que els seus col·legues no aniran a un acte tan subversiu. I si no hi van, tot seguirà en ordre. Com Ulisses quan es va lligar al pal del vaixell i es va posar taps a les orelles per no sentir els cants de les sirenes (que com tothom sap eren indepes).