Els nàufrags que eren a prop de Malta

L’ésser humà va descobrir el foc i va poder-se fer costelletes de mamut a la brasa, i potser unes verdures escalivades, cosa que va aconseguir que fos més fort i més intel·ligent. I això el va dur a ser transcendent i a venerar els eclipsis i a inventar la roda.

Amb la roda inventada va poder transportar roques i troncs i va fer una mena d’art primitiu. I després va fer-se roba i joies. Pintes. Va emigrar, va descobrir que podia plantar i tenir animals en una cleda. Va descobrir l’humor i el poder de les històries a la vora del foc. Va construir esglésies i les va destruir, va pintar La Gioconda. Va tirar-se de la Torre Eiffel per intentar el somni de volar. Va volar, finalment.

Va escriure llibres preciosos, va cuidar vinyes i va fer vi. Va cuinar, va tenir fílies sexuals, va trobar el poder de la sal i el pebre, va idear els restaurants, la moneda, va tenir records, va estudiar el passat. Va inventar els pantalons texans, la salsa barbacoa, els pintallavis, la colònia, la publicitat, la jardineria, la poesia, la música. Va construir els ordinadors, va crear els telèfons mòbils, internet, els debats televisius, les escoles, les sabates de taló i les vambes de córrer. Va fer el disc Scary monsters, el disc Ok computer.

I tot plegat, tota la civilització, tota la bellesa, per arribar a aquest moment de la història, en què un home desesperat en una barca d’immigrants a punt de naufragar truca al guardacostes italià perquè els ajudi, però el guardacostes italià li diu: “Go, go, call Malta ”. Li diu que truqui a Malta. I s’ofeguen. Tota la història del món, tota la civilització, tota la bellesa de milions d’anys per arribar aquí. A aquest moment de la història.