Me’n faré un collaret, amb les perles
Del recull d’escrits que la bel·ligerant, granítica, moralment superior i unànime premsa espanyola exposa al taulell per parlar del futur de Catalunya, destaquem, per curiós i simpàtic, el del diari Abc: “Permetin-me dubtar que si Catalunya, algun dia, aconseguís la independència, els contraris a la independència poguessin ocupar un escó al Parlament de la República. I que els cossos i forces de seguretat d’aquesta suposada Catalunya independent garantissin la llibertat de manifestació dels no independentistes. I que hi hagués jutges no independentistes. I mitjans de comunicació no independentistes”.
En fi, belleses. Si els contraris a la independència de Catalunya no poguessin ocupar un escó al Parlament de la República, ni tinguessin llibertat de manifestació, ni hi hagués mitjans de comunicació plurals, el Parlament de la República no seria el Parlament de la República, perquè llavors no viuríem en una República. Viuríem en allò que hom denomina “una dictadura”.
Pel que fa a la segona qüestió. L’autor dubta que “hi hagués jutges no independentistes” i “mitjans de comunicació no independentistes”. Però, esclar, havent assolit la independència no tindria cap sentit seguir sent “independentista” per la senzilla raó que ja seríem independents. És com si els cubans, els porto-riquenys o els filipins encara seguissin manifestant-se per deixar de ser colònies espanyoles. Els americans, un cop assolida la independència, en celebren el dia i se n’obliden. Estimen Amèrica, però no són “independentistes” com els seus avis. En una Catalunya independent es podria ser patriota o no. I jo voto per no ser-ho, no ser-ho gens! O es podria ser catalanista o no. I jo voto per no ser-ho (excepte durant la temporada de calçots, que no es pot evitar).
