Ella ballarà en calces
Llegim a l’ARA que “una trentena de juristes catalans han impulsat un manifest en contra de la via unilateral que considera «il·legítim» qualsevol intent de «transgredir» el marc jurídic actual”. Consideren que “qüestionar els fonaments de l’estat de dret” i “menystenir els òrgans encarregats d’aplicar les lleis” no és una “opció lícita ni legítima”, perquè suposa “posar en perill el sistema de drets i llibertats nascut amb el pacte constitucional, fruit de l’esforç i compromís de tots”.
Tenen molta raó. Els hi dono quan diuen que la via unilateral no és la solució. Cert. Però per què ens ho diuen a nosaltres? Per què no adrecen el manifest, justament, al govern d’Espanya, que és qui ens obliga a transgredir el maleït marc? Esclar que quan consideren “il·legítim” l’intent de transgredir el marc jurídic actual també tenen raó. Hi ha activitats que són il·legítimes, com tenir amants si ets el rei d’Espanya i has jurat fidelitat davant de Déu, o tenir fills fora del matrimoni, o que Josep i Maria ocupessin una cova per anar de part o que una família ocupi una casa per tenir sostre. Però són activitats que si bé són il·legítimes són, en canvi, lògiques. Provoquen desperfectes quan es realitzen, però quan no es realitzen provoquen dolor, frustració i fred. Es tractaria de canviar “el marc jurídic” perquè tothom tingués casa i la clau de la porta.
Pel que fa al sistema de llibertats nascut del pacte constitucional, etcètera, diria que va explotar com un Samsung Galaxy quan el Tribunal Constitucional va tombar el projecte de llei de reforma de l’Estatut de Catalunya del 79, aprovat al Parlament. Després dels recursos del PP contra la sobirania catalana i la recollida de firmes i el nos lo hemos cepillado” de l’Alfonso Guerra, el sistema aquest ja no és “legítim” (per fer servir una paraula seva). No fer res i seguir surant a les aigües encantades tampoc no és legítim. És com si el capellà li hagués dit “Aguanta, filla” a la infanta Helena, en lloc de donar-li la nul·litat matrimonial que desitjava. Aguantar pot ser legítim, però també és immoral si el que vols és ballar en calces si et dona la gana.
