06/03/2017

I de postres, papis, puc un gelat, puc?

2 min

Llegim a l’ARA que les executives del PSOE i el PSC han firmat un document en què s’estipula que “Ferraz té l’última paraula sobre els socialistes catalans pel que fa a assumptes que tenen «naturalesa o rellevància constitucional»”.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Els del PSOE, doncs, manen els del PSC. De fet, es pot donar la circumstància que els del PP tinguin més influència en les decisions del PSOE, ara que en són socis, que els del PSC, que són com els seus fills menors d’edat.

Els del PSC poden decidir sense que els diguin res coses que no tinguin naturalesa o rellevància constitucional, com ara el color de les parets de la seu, la banda sonora dels vídeos, tan divertits, del Miquel Iceta o el restaurant on aniran a fer l’amic invisible. I poden decidir coses que sí que tinguin naturalesa o rellevància constitucional, com per exemple si haurien de votar o no votar una llei al Parlament de pobresa energètica. Llavors, esclar, Ferraz els dirà si allò que han decidit està ben decidit o mal decidit. I ells, modestament, ho acceptaran, procurant no mirar als ulls de les fotos dels avantpassats.

Diuen des de l’executiva central que és “«un mecanisme perfectament respectuós i que permet al PSC manifestar la seva posició» en el marc del comitè federal”. Manifestar la posició sí. Una altra cosa és que vulguin dur a la pràctica aquesta posició que han manifestat mitjançant el mecanisme. Llavors (respectuosament) els diran que no pot ser. Com quan decideixes que anirem al restaurant i li dius al nen que triï el menjar. Ell exclama que macarrons i gambes però llavors tu li respons que ni parlar-ne, que de primer ha de demanar verdura i de segon un plat que no sigui tan car. Però de postres podrà decidir si vol poma o pera! Que bé, oi? No, cafè, no! El cafè és per als grans!

stats