Jesús, Maria i Josep...!
El bisbat de Vic ha hagut de sortir a desautoritzar l’amiga sor Lucía Caram per haver dit, a la televisió, que “la Verge Maria estava enamorada de Josep, i que eren una parella normal, i el que és normal és tenir sexe”. Va ser al programa Chester in love de Risto Mejide. El bisbat, en canvi, jura -amb perdó- que “Maria va ser sempre verge” i “lamenta la confusió que hagi pogut causar al poble fidel”.
Vejam, jo no veig cap contradicció en el que diu la monja i el que diu el bisbat sobre Maria i Josep. Es pot ser verge i es pot, a la vegada, tenir una vida sexual satisfactòria. Estem farts de sentir (alguns de nosaltres massa farts, també és veritat) que en la vida no tot és la penetració. Que també hi ha altres pràctiques no tan -suposo que sor Lucía i la comunitat catòlica hi estaran d’acord- “androcèntriques”. No tots som de la família dels Soprano, on l’oncle Junior baixa a la font, però no li agrada que sigui dit, perquè ho troba poc, diguem-ne, “mascle”.
La Verge Maria i el seu espòs Josep podien tenir una vida sexual fantàstica sense que ella perdés aquest himen simbòlic i preuat. Hi ha tota mena d’activitats a fer. Que si massatges, que si xarrupades, que si tocaments, que si rebregades, que si sexe tàntric... O, en fi, si molt m’insistiu, hi ha també el fracking pels llocs més ignots i remots de la geografia corporal... Si del que es tractava era de preservar aquesta membrana, segur que ambdós van trobar -com d’altra banda fan milers de parelles cada nit al cadillac solitari- altres maneres d’apariar-ho.
Josep era un home avançat al seu temps, progressista i tolerant. De cap manera, si no, s’hauria avingut (sense cap ànsia de lapidar l’esposa) a ser el pare adoptiu del seu fill, el carismàtic Jesús.
