Albert Rivera a l’escola

L’Albert Rivera va repiular un article que explicava que “les classes de música generen noves connexions cerebrals al cervell dels nens” i va postil·lar-lo així: “Hay que volver a incorporar la música y las Artes en la educación. Lo llevamos al Pacto Nacional por la Educación que hemos impulsado”.

Deixem de banda que tal com ho escriu sembla que la música no sigui una de les arts, i deixem de banda aquesta majúscula que premia les “Arts” i penalitza la “música”. S’entén que, quan fem tuits, la impulsivitat tot sovint ens fa cometre errors. Anem a la proposta. No cal.

És lloable la intenció, però (almenys a Catalunya) la música ja és una assignatura a les escoles. També ho és l’art de la pintura. Altres arts, com la fotografia o el cinema, no hi són (però hi ha, de vegades, treballs concrets sobre aquestes disciplines). Se’ls dedica poc temps, a la música i la plàstica, és cert. Però és que a mesura que els nens es fan grans, cada dia a l’escola s’han de fer, també, altres assignatures que en demanen molt més, de temps, com les matemàtiques o les llengües.

Sovint, en campanya electoral, veus els polítics visitant indústries làctiques, fàbriques de cotxes o mercats municipals. No visiten mai els claustres escolars, i es nota. Et trobes massa sovint amb polítics allunyadíssims del dia a dia de l’escola (tot i que tinguin fills en edat escolar). I com que n’estan allunyats tenen idees, crítiques, propostes que o bé ja s’estan fent o bé són absurdes. No s’atrevirien a comentar-li a un pastor com ha de munyir les cabres, ni a un bomber com ha d’apagar un foc, al contrari, però saben com educar els nens millor que els docents. I això malgrat que, com es demostra, no hagin ni llegit amb el deteniment necessari els informes que firmen dels seus fills. En concret, l’apartat on hi diu “música” i l’apartat on hi diu “plàstica”.