18/06/2017

Dylan, Novell de literatura

2 min

La periodista Andrea Pitzer ha descobert que Bob Dylan ha plagiat fragments del discurs d’acceptació del premi Nobel de literatura que va enviar a l’Acadèmia Sueca per poder cobrar els 923.000 dòlars de dotació del guardó. Pitzer ha presentat un esquema bastant evident de com el discurs empra un munt de frases de la web Sparknotes, una pàgina per a estudiants amb resums i apunts d’obres literàries.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Dues possibilitats. La primera, Dylan va encarregar el discurs a un tercer, el que se’n diu un negre literari, que va optar per fer la feina utilitzant recursos existents. I la segona, Dylan va fer copiar i enganxar.

No sé quina és més patètica i inacceptable. Un escriptor és un artista, ja que escriure és un art. I un artista que encarrega les seves obres a un altre artista és un impostor, un aprofitat de la manca de possibilitats de qui ha de cedir l’autoria de les seves creacions per poder menjar. Un escriptor que copia és un lladre. La creativitat és inductiva, tothom es basa en alguna cosa preexistent per crear. Però ho fa reinterpretant, afegint, inspirant-se. Mai afusellant. Dylan no és un escriptor. L’Acadèmia va encarregar el discurs d’un Nobel a un novell.

Per als qui estimem l’ofici de transmetre emocions amb paraules, el plagi i la subcontractació artística són les vergonyes més grans. És increïble que el premi literari més important del món s’hagi esquitxat d’aquesta merda.

Escolteu, sisplau, el discurs de García Márquez quan va rebre el Nobel. Un text que emocionava i feia eriçar la pell, que culminava amb l’eterna última frase de Cien años de soledad. Doncs bé, parafrasejant, i no pas afusellant, Dylan no té dret ni tan sols a una segona oportunitat, com tampoc la tenien les estirps condemnades a cent anys de soledat del genial escriptor colombià.

Que renunciï al premi.

stats