23/01/2011

Dimecres sortim

2 min

Una de les meves amigues solteres té un lema: si algú que no t'agrada et convida a sopar, has d'acceptar perquè potser el cambrer que t'atén és l'home de la teva vida. Sota aquest epígraf, s'apunta a un bombardeig i no es perd cap sarau, però es nega a anar-hi sola. Els amics n'estem farts i hem establert un sistema de torns per acompanyar-la. A mi em toca els dimecres. Ja m'he empassat presentacions de llibres, concerts infames i recitals de poesia. Ser l'acompanyant d'algú que surt a lligar és una feina ingrata perquè el seu únic objectiu és la caça i la teva companyia serveix de ben poc. Només se't demana que escoltis, observis i facis molta barra. Però el pitjor que et pot passar és que es fixi en algú que també va acompanyat perquè llavors el teu paper esdevé ridícul i t'has de veure en situacions no desitjables.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Dimecres passat ens va tocar una activitat innovadora. L'Ada Parellada i la seva parella, el Santiago, van organitzar un taller de cuina que acabava en sopar. La iniciativa mereixeria una columna a part. Aprofito aquestes línies per felicitar la parella de restauradors. Érem unes trenta persones i, per grups, vam confeccionar un menú que després vam degustar. A l'hora del sopar vam seure com si es tractés d'un casament i la meva amiga, després del segon plat, va canviar de taula, ja que tenia clissat un patilles amb barba que li semblava molt interessant. No li va importar gens deixar-me sola. Sort que la companyia era prou interessant i m'ho vaig passar molt bé.

L'endemà esperava la seva trucada perquè m'expliqués com havia anat. No va trucar. Avui encara no en sé res. Això vol dir que ha triomfat. Només espero que aquesta conquesta li duri una bona temporada. Perquè encara hi ha una cosa pitjor que acompanyar solters de caça, i és aguantar-los el rotllo en les ruptures.

stats