22/03/2017

Cròniques que t’obren els ulls

2 min

Txell Feixas és la corresponsal de Televisió de Catalunya al Pròxim Orient. Ubicada habitualment a Beirut, aquests dies estem seguint les seves cròniques des de l’Iraq, concretament a Mossul. Però tant és el lloc on sigui, perquè el que és interessant de les seves connexions als telenotíciesés la manera com observa l’entorn i ens l’explica. Guia la mirada de l’espectador.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Txell Feixas relata amb naturalitat un àmbit conflictiu, deshumanitzat i destruït. No hi ha, en la seva entonació, un to dramàtic o profund que sense voler es pot filtrar en la narració quan es respira tanta desesperació al voltant. No fa cròniques pretensioses, sinó clares i pròximes. Els detalls que observa en l’entorn (un vel negre abandonat al fang, carros trencats pel camí, làpides trencades...) li són útils per construir el relat. Un dels punts forts de les cròniques de Feixas és introduir petites històries personals dels iraquians per il·lustrar uns fets més globals. I això dona una contundència innegable als fets, alhora que els dota d’una veritat extra. La periodista utilitza el que l’envolta com un espai útil carregat d’informació. No és la simple postal que només serveix de fons decoratiu per ubicar l’audiència. Fa televisió: la càmera no és un simple transmissor del missatge sinó que la imatge també explica i enriqueix el text.

Per narrar, per exemple, com l’est de Mossul recupera la normalitat després de l’expulsió de l’Estat Islàmic, entra dins d’una barberia i mostra com ara es poden tallar els cabells i afaitar-se la barba. No ho explica ella. Deixa que ho facin els habitants. O en una sala de jocs ensenya els homes entretenint-se jugant al billar després d’anys de prohibició. Al mercat ens fa escoltar una botiguera de productes de maquillatge que li recorda que no podien posar-se rímel ni tan sols per obrir la porta de casa. Txell Feixas interactua amb la gent. Ha entrevistat persones en instants d’angoixa molt dramàtics. En els escorcolls que es fan perquè els jihadistes no s’infiltrin entre els desplaçats que s’escapen de Mossul, una dona plora perquè han acusat falsament el seu germà de col·laborar amb l’Estat Islàmic. Per explicar que els ciutadans ja poden enterrar els seus morts al cementiri mostra l’enterramorts cavant una fossa i després l’entrevista: el que explica l’home és, gairebé, la crònica en si. Txell Feixas parla a càmera amb sobrietat mentre al seu costat traslladen un ferit que gemega o se sent algun tret de fons. No necessita posar-hi èmfasi perquè és obvi per a l’espectador.

Les cròniques des de Mossul no són una excepció. La feina habitual de Feixas des del Líban és igual d’impecable i reveladora sempre. Cròniques exemplars per a estudiants de periodisme. Tenen el valor no només d’explicar-nos el món sinó que els espectadors ho comprovem amb els nostres ulls.

stats