Crítica gastronòmica
Coincidint amb la publicació de la llista de Restaurant, que situa El Celler de Can Roca al tercer lloc del món i el novíssim Disfrutar al lloc 55, llegeixo a l’ARA un article d’Enric Borràs amb la llista de restaurants on s’esplaiava en Daniel de Alfonso, excap de l’Oficina Antifrau [sic], amb les dietes de què gaudia gràcies al càrrec. No m’ha decebut.
El restaurant barceloní que visitava més sovint aquest home a càrrec meu és el clàssic El Yantar de la Ribera, especialitzat en cuina de la Ribera del Duero. Fa per a ell. Tenen un pa boníssim i toquen molt bé el garrinet. Les amanides, a més a més, solen estar ben fetes. Hi posen enciam del normal (no pas de bossa) i espàrrecs, tonyina i tomàquet. Cada cop que hi va s’hi sol deixar uns 150 euros, de manera que jo diria que menja acompanyat (a menys que demani algun dels pocs vins de gamma alta que tenen). Potser és que a l’home li agraden les amanides clàssiques. Ho dic perquè un altre local que també va trepitjar (sempre a càrrec meu) és El Caballito Blanco, que ha tancat. Un altre clàssic on podies trobar -i no és fàcil, a Barcelona- amanida d’api.
L’amic lleial de l’exministre, pel que veig, busca sempre llocs bons però no “trencadors”. Ens congratulem pel seu bon gust quan llegim que va anar al Via Veneto (com un dels protagonistes, per cert, del col·lega Xavi Bosch a Nosaltres dos), on es deixà 285 euros. Aquest preu sí que vol dir que, si hi va anar sol, va demanar un bon vi. Allà hi ha de tot (per exemple, una vertical de Vega Sicilia). També vam pagar-li el Santceloni, que és el restaurant de Madrid que va néixer com a projecte de l’enyorat Santi Santamaria (amb el grup Hesperia) i que és la meravella culinària més gran que hi ha en aquella ciutat. Em miro el preu que va pagar, 58 euros, i em dic que o bé li van fer rebaixa i això és la propina, o bé hi va anar a fer una cervesa. En dies com avui m’alegra veure que els meus impostos sí que es destinen a les beques menjador.
