10/05/2015

Bon moment per a la reindustrialització

3 min

Fa poc més de 40 anys que a Catalunya la indústria manufacturera aportava el 38% del PIB català, un percentatge que a Europa només superava Alemanya, amb el 39%. Ara el sector aporta el 16% del PIB. La caiguda ve de lluny, per bé que ha estat molt intensa en aquest mil·lenni, quan han tancat entre el 30% i el 40% de les empreses i s’ha destruït ocupació en percentatges semblants. Excepte al tèxtil, on la caiguda ha estat propera al 60%. El 2008 i el 2009 van ser dos autèntics annus horribilis. Després el sector ha tingut alts i baixos fins al 2013 i 2014, en què ha crescut. Tot i això, Catalunya continua sent industrial, ja que el pes del sector està al mateix nivell que a Itàlia, i per sobre de França, del Regne Unit i d’Espanya. Entre les economies grans només Alemanya ha mantingut el to industrial manufacturer.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

La desindustrialització ha alarmat molts experts, que consideren que aquest sector resulta clau econòmicament en tant que expressa en bona mesura el nivell competitiu d’un país. De fet, en general, ha crescut la consciència respecte a la necessitat de mirar de remuntar un sector (o com a mínim aturar-ne la sagnia) que s’ha deixat caure massa, aquí, a la resta d’Europa i als Estats Units. Cal pensar a reindustrialitzar-se. Ara bé, a quin model industrial ens volem i ens podem orientar situats com estem el 2015 en un entorn inequívoc de mercats i competidors globals?

Deixem clar abans de continuar que els nivells d’ocupació a la indústria no tornaran a ser mai més els d’abans, bàsicament perquè l’automatització no para d’avançar, i això requereix no més empleats, sinó empleats més formats i més ben pagats; en canvi, la contribució de la indústria en la generació de renda sí que pot augmentar i els seus efectes positius sobre la resta de l’economia també.

La reindustrialització que presenta més i millors possibilitats (no pas garanties) és la de l’àmbit del coneixement, sigui perquè operem amb tecnologies de producció que donen nivells de productivitat superiors, qualitats superiors, sigui per l’avantatge que suposa competir amb sèries curtes, sigui perquè la tecnologia del nostre producte és avançada. Per bé que el tecnològic és el vector dominant, la reindustrialització també es pot basar en altres factors que a Catalunya tenim a l’abast: qualitat de producte diferencial, servei al client superior, innovació no tecnològica, com ara l’organitzativa, de màrqueting, de logística, etcètera. Les empreses manufactureres que han resistit la crisi operen sobretot a partir d’un o més dels fonaments competitius indicats.

La conjuntura és molt propícia per aprofundir en la reindustrialització, en diferents àmbits. Primer, estem en fase de creixement, no només als països emergents (que valoren molt el producte europeu), sinó també als països desenvolupats, amb els Estats Units al capdavant; segon, la inversió en béns d’equipament a Espanya seguirà a uns nivells alts després de la recuperació del 2013 i 2014; tercer, el tipus de canvi de l’euro respecte al dòlar ha caigut al voltant del 20% i respecte al iuan del 10%, cosa que vol dir que som més competitius en els mercats de fora l’euro; quart, la devaluació interna (caiguda de salaris) dels darrers anys també ens fa més competitius; cinquè, el baix preu relatiu i l’alta disponibilitat de naus i de sòl industrial facilita implantacions i ampliacions; sisè, la caiguda dels preus del petroli afavoreix la demanda de béns respecte a la de serveis; setè, hi ha disponibilitat de finançament a tipus d’interès extraordinàriament baixos; vuitè, Catalunya disposa d’un sistema de ciència de primer nivell internacional que si se sap vehicular industrialment té una gran potència; novè, hi ha una alta disponibilitat de capital humà, mai havíem tingut tants joves amb tanta formació; i desè, el govern català, almenys de paraula i de plans, creu en la indústria, llàstima que no té diners per dur els seus plans a la pràctica, a diferència del govern espanyol que té diners però només té alguna paraula i cap pla.

El sector manufacturer que ha sobreviscut a la crisi està en condicions d’aprofitar aquest entorn favorable, perquè les empreses que han quedat són musculatura pura, no tenen gens de greix i estan molt preparades per competir i clarament orientades cap als mercats globals. Ara cal que, fent bo que som en un país de cultura industrial i en el qual es dóna molta emprenedoria, sorgeixin noves iniciatives que permetin regenerar el teixit manufacturer. Descansant, això sí, en la intel·ligència industrial, la qualitat, el servei, els salaris alts. Per cert, tot això val també per als serveis.

stats