Associacionisme educatiu, compromís juvenil
Sovint algunes demandes d’enfortir l’educació en el lleure se centren especialment en una qüestió econòmica, i el dret dels infants a gaudir d’un espai educatiu fora de l’escola porta a exigir nous recursos per ampliar “l’oferta existent”. En aquestes mateixes pàgines, fa uns mesos, es constatava la dificultat, per a una família, de destinar 600 € per fill per anar de colònies o campaments, i es demanaven més recursos.
És una reflexió adequada. Ara bé, és l’única aproximació? No si ho fem pensant en l’associacionisme educatiu, majoritari en el món de l’educació en el lleure al nostre país, però a vegades invisibilitzat si es busquen solucions ràpides i ampliar l’oferta segons algunes necessitats.
Quan parlem d’associacionisme educatiu amb infants i joves ens referim a l’escoltisme, a l’esplai i altres moviments de base associativa i voluntària. És a dir, a tota aquella realitat de base en la qual caps escoltes i monitors s’impliquen des de la gratuïtat, en un voluntariat que dóna sentit al que fan. Hi participen prenent decisions col·lectivament i amb voluntat transformadora. Són un referent d’implicació social per a infants i joves, que creixen sent protagonistes dels propis projectes: descobreixen l’entorn i aprenen a analitzar, reflexionar, debatre, proposar, decidir, planificar, organitzar-se, avaluar... Infants, joves, caps o monitors, formadors i responsables associatius desenvolupen un rol de referent i d’educador però també, a la vegada, es fan un tip d’aprendre. O, com deia una entitat escolta fa un temps, un tip de viure.
La implicació voluntària de caus i esplais és, doncs, el tret característic de l’associacionisme educatiu. L’àmplia oferta de serveis de lleure i socioeducatius (ludoteques, casals d’estiu, activitats extraescolars, activitat diària…), al marge que estiguin gestionats o no per una entitat sense lucre, és una oferta imprescindible i necessita més recursos per garantir l’equitat en l’accés per a totes les famílies. Però és una lliga diferent. De la mateixa manera que l’associacionisme cultural és una realitat diferent d’indústries i serveis culturals. I per això el Govern disposa d’un pla de l’associacionisme cultural dotat amb 15 milions d’euros i impulsa una llei de l’associacionisme cultural.
Anem de campaments en terrenys a preu baix, sovint sense instal·lacions (quan no fem ruta amb acampada lliure), promovem certa austeritat en l’activitat i ens impliquem voluntàriament caps o monitors però també intendents i persones de suport, configurant una activitat que no acostuma a valdre 600 € però que, a més de recursos, necessita més reconeixement social i polític.
Si un ajuntament, posem per cas, desitja tenir un servei socioeducatiu al seu municipi, en pot disposar en poques setmanes si assumeix la despesa corresponent. Ara bé, si vol crear i consolidar un agrupament escolta i guia cal un procés diferent i més llarg, que també depèn de polítiques públiques. Actualment patim una burocràcia i unes normatives que no faciliten la formació de caps i monitors, com també en trobem manca de locals i espais, dificultats d’accés al medi natural, un reconeixement escàs d’institucions públiques i un model de finançament que barreja l’associacionisme educatiu amb altres serveis i activitats. I, en general, patim dificultats compartides amb la resta de l’associacionisme, en què la hiperregulació i un tracte similar al d’empreses mercantils o entitats prestadores de serveis dificulta una societat civil de base voluntària.
Un suport públic homogeni i rígid a tota aquesta diversitat crea disfuncions, manca d’adequació i algunes tensions entre propostes diferents. Cal avançar en la valoració positiva d’aquesta diversitat i sobretot en el reconeixement mutu. Aquest mateix dimarts, en un debat sobre lleure educatiu en què col·laborava l’ARA, es constatava aquesta diversitat, els reptes conjunts i tot el que tenim en comú: una aposta per l’educació en valors arreu del territori en què tothom, infants, joves i famílies, pugui participar.
Alhora, necessitem polítiques públiques diferents davant de realitats i necessitats diferents. Milers de joves compromeses i compromesos voluntàriament amb una educació transformadora, al cau i a l’esplai, dissabte rere dissabte i campaments rere campaments, mereixen un suport clar i un reconeixement ferm.
Aquests últims anys, diferents iniciatives al Parlament de Catalunya han visibilitzat l’associacionisme educatiu demanant més mesures de protecció, foment i suport. Ara és el torn que el Govern i els ajuntaments actuïn amb coherència i moguin fitxa perquè l’associacionisme educatiu continuï sent un moviment fort i divers d’educació popular, amb dimensió global i arrelament local, d’estima de la natura i el país, de defensa dels drets humans i la justícia social, d’educació per a la reflexió i l’acció i, en definitiva, que promogui una ciutadania crítica, activa i compromesa amb els reptes que el país i el món tenim al davant.
