19/05/2017

Barcelona 92 o quan els desitjos es fan realitat

1 min

L’ARA DE DEMÀ serà per assaborir-lo. Si vostè és dels que encara conserva l’uniforme de voluntari dels Jocs, conservarà també aquest diari. I si amb prou feines recorda res de l’estiu del 92, entendrà moltes coses del present. Per exemple, que s’ha d’anar amb compte amb els desitjos, perquè de vegades es converteixen en realitat. Barcelona estava assedegada de protagonisme internacional, se sentia capacitada per ocupar el centre de l’escenari, hi va pujar, i des d’aleshores no se n’ha mogut, sempre envoltada de multituds. I si el lector troba el record un pèl massa ensucrat, que sàpiga que no és nostàlgia (ja fa un quart de segle de tot allò) sinó l’orgull d’haver sabut organitzar un esdeveniment complex davant l’escepticisme anglosaxó, i d’haver-ho fet sense corrupció i en un món que el 1992 abraçava la globalització amb una esperança que avui ens sembla innocència.

stats