18/11/2016

El japonès que ens agermana: carta a Hiroshi Mikitani

2 min
El japonès que ens agermana: carta a Hiroshi Mikitani

Més que una carta, aquestes ratlles volen ser una advertència: aquí no és normal tanta unanimitat. Són molts anys d’apel·lacions estèrils a la unitat del barcelonisme, però ara per fi podem dir que un patrocinador ens agermana, que tenim un nom i el sap tothom: Rakuten, Rakuten, Rakuuuten.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Em meravella no haver sentit encara ni una crítica a l’acord entre la seva empresa i el Barça. Al contrari, en parlem tots com si fos una història d’amor amb final feliç, gràcies a Gerard Piqué en el paper d’alcavot. Una parella perfecta que es complementa, i el més important: que comparteix valors (ja veurà que som dels pocs clubs que insisteixen més en els valors que en els gols). Un nòvio -que és vostè- a qui trobem totes les gràcies: és modern, jove, digital, tecnològic, ecologista i japonès, que per als que hem nascut després de la Segona Guerra Mundial ens semblen tots unes bellíssimes persones.

Jo li diria, senyor Mikitani, que no se’n fiés. Que els catalans més aviat som gent de trobar pegues a tot. Fixi’s què estic fent jo ara mateix: escriure-li una carta per dir-li que la pega és que no hi veiem cap pega. Només això ja em fa sospitar, em fa témer que sí, que ara potser perquè ja arriba La Marató i tot l’esperit nadalenc, però ¿i si passat festes canvia tot? Disculpi’m, tant de bo es perllongui aquest clima de bonança, però vaig créixer amb una iaia que sempre em deia que si et fan festes i no te’n solen fer, és que t’han de fotre o t’han de menester.

Pensi que ni l’acord amb l’Unicef va ser tan celebrat, d’entrada, com ara el contracte amb Rakuten. Era la primera vegada que es tacava la samarreta del Barça i alguna gent no ho veia clar. Per trobar precedents d’unanimitats tan absolutes ens n’hauríem d’anar a quan es produeix el decés d’alguna personalitat rellevant de la nostra societat. Això també és molt nostre: gent a qui en vida negàvem els mèrits els homenatgem, amb tots els honors, un cop morts.

Una altra cosa que també ens agrada és elogiar algú com una forma de crítica encoberta a algú altre. Mai havíem parlat tan bé de la decisió de Joan Laporta d’associar-se amb l’Unicef com quan podíem utilitzar aquestes paraules contra l’acord de Sandro Rosell amb Qatar. I potser és, d’aquesta manera, com hem de llegir el que ha passat aquesta setmana. Ens abracem a vostè per desempallegar-nos d’un matrimoni de conveniència del qual semblava que no podríem escapar. El sí sense fissures a Rakuten és un no, un gran no, a Qatar. Que duri.

P.D. Precisament, Joan Laporta va ser qui va fer enfadar els pericos quan va qualificar el Barça-Espanyol de derbi metropolità. Ara la cosa serà diferent: Rakuten contra Rastar, Haroshi Mikitani contra Chen Yansheng. Benvinguts al derbi asiàtic!

P.D.

stats