09/06/2017

Carta a Carles Mundó: El millor espot per al referèndum

2 min
Carta a Carles Mundó: El millor espot per al referèndum

No se m’acut un espot millor per al referèndum: tancar amb èxit la presó Model la mateixa setmana que tothom està pendent d’una data i d’una pregunta. És una manera certament elegant de tapar boques. Les d’aquells que acusen el seu govern de no ocupar-se d’allò que realment preocupa a la gent.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Espero i desitjo, conseller, que els seus companys de consell executiu l’hi estiguin agraint, però ja sabem com van els grups humans a totes les feines: a vegades el que treu el cap és el que més rep, i no precisament elogis. S’ha tancat la Model i s’ha tancat bé. Allò que semblava que no passaria mai ha acabat passant, i llavors ve quan et preguntes com és que no ha passat abans, com és que hem esperat tant de temps. Clausures la Model un dijous; l’endemà, un divendres, anuncies el dia i el redactat de la pregunta del referèndum, i llavors ve quan fins i tot els més escèptics acabem pensant: i si això també acabés passant?

Sobre el tancament de la presó s’havien llançat tot tipus de profecies pessimistes. Quan vostè va anunciar el desmantellament, un cor de veus es van alçar predient que no se’n sortiria. Quan els funcionaris van protestar, el pronòstic va ser que no s’hi atreviria, que faltaria coratge i determinació per dialogar amb ells i tirar-ho endavant. Quan un pres es va enfilar a la teulada de la Model, va semblar que tot plegat podria acabar en un nyap. Avui la presó d’homes de Barcelona ja és història, i la política de transparència del seu departament cap als periodistes ens ha permès a tots plegats fer un exercici de memòria històrica combinat amb unes notes de voyeurisme social i un debat, més de fons, sobre quin ha de ser el paper de les presons.

Digui’m, conseller: que tot això coincidís la setmana de la data i de la pregunta ha sigut una casualitat afortunada o una jugada mestra? Una de les crítiques habituals al govern de la Generalitat és que només treballen per a la independència, que s’han instal·lat en la seva pròpia ficció i que viuen desconnectats de la realitat. Tancar la Model, haver-la tancat bé, i de forma tan visible, no només rebat aquests arguments sinó que fa pensar en com es podrien gestionar altres infraestructures (penso en l’aeroport, per exemple) si se’n tinguessin les competències.

Al capdavall, és un avís a tots aquells que riuen per sota el nas a cada pas que es fa cap al referèndum. Això va d’una gent que té un projecte enfront d’una altra que no en té cap que no sigui continuar com fins ara. O sigui, amb la Model encara oberta.

P.D. I una última coincidència en el temps: aquesta setmana als mitjans, encara que per motius diferents, coincidien el seu nom i el de Germà Gordó, el seu predecessor com a conseller de Justícia. Perquè després diguin que la seva és una cartera de perfil baix

stats