“Ah, en fin...”o “Te lo afina”?
Compareixença al Congrés de l’excap de l’Oficina Antifrau Daniel de Alfonso, actualment jutge en actiu a Cantàbria, i l’exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz, còmodament instal·lat en la presidència d’una comissió irrellevant. Una compareixença d’aquelles que, com a ciutadà, tens temptacions de veure amb un embut al cap com si haguessis perdut la capacitat de judici i recuperat la bona forma de la capacitat de sorpresa.
Tant De Alfonso com Fernández Díaz es van presentar com a víctimes d’una conspiració i van desmentir les gravacions publicades (la fiscalia ja no afina, sinó que és en fin... la fiscalia). L’estratègia va ser negar la major i atribuir a l’opinió pública catalana l’estultícia necessària per ser víctima d’una manipulació massiva. Amb claca a la sala que insultava i interrompia el diputat Rufián durant la seva intervenció. Ell tampoc no es va quedar curt qualificant De Alfonso de “mamporrero”, “lacayo”, “traidor” i “gánster”. Com si l’abundància retòrica alliberés de la impotència.
El principal impediment per clarificar si Rajoy n’era coneixedor, quants diners va costar i a quants teòrics servidors públics va ocupar, és que l’operació Catalunya no és un demèrit en els cercles del PP. Els soldats al servei del Partit Popular i d’una certa idea unitària i involucionista d’Espanya -de la qual molts volen fugir- veuen amb simpatia qualsevol actuació contra els que pensen diferent i pretenen dir-ho votant. Qualsevol dia faran una llei contra indepes, vagos y maleantes.
