La vida, l'amor, la mort i el periodisme
Directora«Parlem amb entusiasme de la vida, parlem amb curiositat de l'amor i parlem amb respecte de la mort. Els tres grans temes. O és que hi ha res més?» escrivia en Carles sobre una conversa amb la periodista Svetlana Aleksiévitx. En Carles, liderant i envoltat de talent i d'uns inversors valents i poc convencionals, va posar en marxa un diari digne de la millor Catalunya. La del país que mira al món sense complexos. L'ARA va néixer de l'entusiasme i en contra dels elements i gairebé set anys després del primer número és un projecte consolidat, lliure, valent i bell.
Hi ha un estil ARA. Una manera de fer les coses. Un esperit en el que ens reconeixem tots els que fem cada dia el diari. Un estil que és el dels seus lectors i una empremta que és d'en Carles i la redacció. Com diuen els pescadors, cada peix fa la seva mola i en Carles es va saber envoltar de gent que entén la professió i la vida de manera semblant.
Aquest és un diari curiós on els darrers anys, en comptes de sentir a dir que el periodisme havia mort i que el paper desapareixeria de manera imminent, s'inventava una capçalera nova i es lluitava contra el pessimisme i la gratuïtat. En tots els sentits.
Un diari no és una persona. Entenc un diari com una orquestra que sona millor com millors siguin els músics i com més virtuosos siguin els solistes.Tot i això, la personalitat i l'excel·lència d'una orquestra deu molt al seu director i en Carles ha estat excepcional. Amb sentit de l'humor i talent ha sabut envoltar-se de periodistes enamorats de la professió, que han desafiat i desafien les trompetes del permanent anunci de la fi del periodisme. El millor exemple contra el pessimisme ha estat ell, amb capacitat de treball i posant el focus en els temes socials veritablement importants, animant les idees que podien fer del diari un lloc de reflexió ric, útil i bonic. Així també hem entès l'ARA en aquesta nova etapa que dirigeixo i el continuarem entenent: lliure, bonic i útil per al país excel·lent que volem.
Personalment li dec al Carles una transició amable. Malalt, ha continuat escrivint. Ha sabut mantenir l'equilibri entre deixar fer i sentir-lo present. El primer dia que ens vam veure al despatx on hi ha escrit a la porta Director -vam afegir-hi després una a final- ens vam conjurar a favor del diari i ens vam prometre que no atendríem maledicències, ni reproduiríem algunes de les misèries del sector. Gràcies. Tot el meu respecte i agraïment per la feina feta i per haver passat el testimoni amb generositat. Avui és un dia trist per als que fem aquest diari i per als que el llegiu, però sabem el que hem de fer. Continuem.
