Les subtils (o no) amenaces de violència per part de la caverna

BarcelonaEstà l’hemisferi dret del cervell de la caverna molt preocupat per l’independentisme, que és repte, desafiament, radicalització i amenaça. Mentrestant, l’altre hemisferi seu, l’ultradret, demana amb total desimboltura que arribi d’una punyetera vegada el xarop d’estopa. A 'Alerta Digital' recorden cada poc temps aquella frase d’Espartero sobre la conveniència de bombardejar Barcelona cada 50 anys, pel bé d’Espanya. A 'Libertad Digital', el columnista José García Domínguez es preguntava fa poques setmanes: “Què farà aquí tothom quan l’Estat tregui, per fi, la caixa de les galetes i li doni el berenar al primer idiota que s’ofereixi a exercir d’heroi de la pàtria [catalana]” Subratllo: “per fi”. I aquesta setmana mateix, a 'El Mundo', Luis María Anson acabava el seu article així: “Esgarrifa pensar que puguin caure ensangonades una altra vegada les pàgines de la història d’Espanya”. Un cop fet el recompte de tancs, bombarders i portaavions a nom de la Generalitat, em veig amb cor d’afirmar que si es vessa sang no serà precisament a mans del portentós exèrcit català. Parlant en plata: que el que Anson fa passar com a bou d’una lamentació amb regust històric no deixa de ser la bèstia grossa d’una amenaça.

Castigats

Els editors de la Wikipedia han decidit que el 'Daily Mail' no pot ser citat com a font –llevat de casos excepcionals– perquè és un mitjà “en el qual generalment no es pot confiar”. Poca broma, perquè l’enciclopèdia col·laborativa té prou màniga ampla i accepta, per exemple, citacions de la discutida Fox News o d’aquesta eina de propaganda del Kremlin disfressat de mitjà que respon al nom de 'Russia Today'. Que et 'bannegi' la Wikipedia podria ser el gran antisegell de qualitat: la marca amb foc que certifica la morralla informativa. Però temo que això no tingui cap impacte en les vendes del tabloide. El públic obté exactament el producte que vol.