Aquell menyspreu perpetu als mobilitzats independentistes

Barcelona'El País' titula en portada: “Mas intenta fer servir el seu judici per impulsar l’independentisme”. És a dir, no s’hi veu cap problema, en l’atropellament democràtic que suposa asseure algú als jutjats per posar urnes i, en canvi, es dibuixa l’expresident no com a víctima sinó com a manipulador de les masses acrítiques. De fet, un diari poc suspecte d’independentisme com 'El Periódico' titulava “El judici a Mas pel 9-N accelera el sobiranisme”, que traspua una certa crítica a la judicialització de l’afer. Mentrestant, 'La Vanguardia' obria portada amb “El judici del 9-N obre una etapa d’efectes incerts”, que seria l’equivalent periodístic al meteorològic “núvols i clarianes amb xàfecs aïllats”: un comodí que segur que l’encerta i que, de passada, interpel·la els lectors més reaccionaris en disseminar un clima d’inseguretat.

D’'El Mundo', val la pena destacar aquest subtítol: “El Govern mobilitzarà desenes de milers d’independentistes, amb Puigdemont al front, per pressionar els jutges”. És un duet de trampetes semiòtiques. La més grossa, esclar, és com sempre suggerir que els partidaris de la independència no tenen voluntat pròpia i són només xaiets que obeeixen els brams dels pastors governamentals, obviant sempre en el seu relat que la mobilització neix de les entitats independentistes, no del Govern. La segona trampeta és dir que Puigdemont hi és “al front”, pels mateixos motius. I la tercera és parlar de “pressionar els jutges”, que té una connotació negativa.

I sí, evidentment que és un acte (legítim) de pressió política, però justament perquè es percep que els jutges són el braç executor de les consignes dels partits que els han designat. “Si no és legal, no és democràtic”, titula un article d’opinió destacat en primera pàgina d’'El País'. Un raonament fal·laç que hauria enviat Rosa Parks, 'sine die', a les últimes files de l’autobús.