FICCIÓ
Mèdia 27/06/2017

El futur és unisex

Augmenta la presència femenina en els equips creatius de sèries de to molt divers

Josep Maria Bunyol
4 min
El futur  és unisex

BarcelonaLa primera escena de 'Glow', a Netflix des del 23 de juny, mostra amb humor la marginació tradicional de tantes actrius a la recerca de papers dignes. Ruth Wilder (Alison Brie, de Community o Mad men ) s’arrossega per tota mena de càstings fins que va a parar a un gimnàs llardós on s’està preparant una sèrie de televisió amb dones que practiquin lluita lliure. No cal experiència. Aquest programa va estar realment en antena del 86 al 89, reconvertit després en espectacle a Las Vegas. Tot i que el rerefons pugui tirar enrere, 'Glow' és humana i divertida, un retrat de grup que bascula entre la solidaritat i la rivalitat. Les seves creadores són Carly Mensch, productora de Nurse Jackie, i Liz Flahive, que també ha estat al darrere de 'Homeland', un bon exemple que les ficcions protagonitzades per dones no s’han de cenyir a cap cotilla de gènere (només cal anar al cinema ara a veure Wonder woman ).

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

Un dels capítols de 'Glow' l’ha escrit Jenji Kohan, creadora el 2013 d’'Orange is the new black', basada en l’experiència de Piper Kerman en una presó de dones. Deu anys abans Kohan havia creat Weeds, en què una viuda ven marihuana per mantenir la família. Vince Gilligan ha arribat a confessar que si l’hagués conegut abans de presentar 'Breaking bad' a les televisions potser hauria desistit.

Sembla que Glow tindrà més futur que Girlboss, una altra producció de Netflix, creació de Kay Cannon, que no tindrà segona temporada. Amb Charlize Theron com una de les productores i Britt Robertson com a protagonista (vista a La cúpula ), 'Girlboss' es basa en una altra experiència real, la de Sophia Amoruso, una noia que als 23 anys va començar a vendre roba vintage per Ebay i ha acabat aixecant una empresa milionària, Nasty Gal. Els guions dels 13 capítols estrenats volen ser massa espavilats i fan difícil sentir empatia pel personatge central.

Les que manen de debò

L’etiqueta sèrie de dones és molt tramposa. Ni la qualitat d’una producció és qüestió del sexe de les seves impulsores ni l’elecció d’un tema presumptament femení les relega a cap gueto televident. A inicis de segle, Sexo en Nueva York (creada per un home, Darren Starr) presentava índexs elevats de vot ocult entre el patriarcat. Actualment Girls, el manifest generacional de Lena Dunham, o Big little lies ofereixen una perspectiva femenina i són consumibles per espectadors de tots dos sexes per mèrits propis. Mariona Visa, professora de comunicació i periodisme audiovisuals de la Universitat de Lleida i coordinadora del llibre Padres y madres en serie, subratlla que “el que s’explora en sèries com 'Orange is the new black' o 'Girls' són temes universals”. El mateix es podria dir de l’anàlisi de l’enveja a 'Feud'.

Una de les dones més influents en la indústria televisiva és Shonda Rhimes, creadora d’alguns plaers culpables ('Anatomía de Grey' o 'Scandal', serials d’alt estànding) i productora de 'Cómo defender a un asesino' i 'The catch'. Estem parlant d’una senyora que el 2002 va escriure el debut al cinema de Britney Spears, Crossroads: hasta el final, i que ha batejat la seva productora amb el nom de Shondaland, més adient per a un parc d’atraccions... Després d’ella han vingut creadores amb més voluntat d’autores, amb ànima indie. Jill Soloway es va foguejar com a productora en diversos episodis de la fundacional A dos metros bajo tierra i curiosament va creuar la seva trajectòria amb Rhimes com a productora consultiva de nou capítols d’'Anatomía de Grey'. Les sèries de Soloway per a Amazon se centren a disseccionar crisis d’identitat: la família de 'Transparent', encapçalada per un pare transgènere, o el matrimoni d’'I love Dick', enamorats tant ell com ella d’un professor de sociologia (¿el paper més inversemblant de Kevin Bacon?).

Pel davant i pel darrere

El cas de 'Homeland' demostra el pes de moltes actrius en el destí de les seves sèries. Les reinvencions constants de l’agent bipolar de la CIA Carrie Mathison han vingut determinades per Claire Danes, protagonista i productora executiva. Una funció similar està exercint Robin Wright a 'House of cards', desplaçant el centre de gravetat de Francis Underwood cap a la primera dama, Claire Underwood, cada vegada més a prop de trepanar la quarta paret amb la mirada. Visa considera demostrat que, “quan hi ha més dones productores, hi ha més personatges femenins complexos i augmenta el nombre de directores i guionistes contractades”.

La distopia feminista estrenada per la HBO a partir de la novel·la de Margaret Atwood 'The handmaid’s tale també porta el segell en la producció de la seva actriu principal. Elisabeth Moss va ser filla del president Bartlett a 'El ala oeste de la Casa Blanca' i secretària de Don Draper a 'Mad men', però la seva carrera està molt lluny de ser subsidiària de la de cap home.

stats