‘Sense ficció’ explora els límits ètics de l’auge dels cíborgs

Barcelona“Un cíborg és un humà que porta tecnologia dins del cos i això li permet augmentar les seves capacitats”, explica Rafel Duran, director del Sense ficció que emet aquest dimarts TV3. Cíborgs entre nosaltres, coproduït per la televisió pública i Mediapro, planteja els dubtes filosòfics i ètics de l’experimentació amb el cos més enllà dels límits biològics a través de quatre testimonisCíborgs entre nosaltres.

No és la primera vegada que Duran intenta desxifrar les implicacions que té deixar que les màquines es fusionin amb el cos humà. El 2013 va dirigir, produir i editar el curt documental Cyborg foundation, que va guanyar el Gran Premi del Jurat d’una de les seccions del festival de Sundance, i que mostrava la història del primer humà considerat cíborg, Neil Harbison, que també apareix en el Sense ficció. El curt va cridar l’atenció del productor Joan Úbeda, que va proposar a Duran fer-ne una versió més extensa. El documental “planteja preguntes a nivell científic, legal i ètic, a més de la modificació de la definició dels sentits tal com els coneixem avui”, comenta Úbeda.

Per explicar i entendre les motivacions dels cíborgs, Duran s’acosta a quatre persones que s’han atrevit a introduir tecnologia al cos per ampliar les seves capacitats. Al marge del cas de Neil Harbison, que des del 2004 porta una antena implantada al cervell que tradueix els colors en notes sonores, el documental també explica la història d’Enno Park, un informàtic berlinès que duu implants coclears perquè és sord des dels 20 anys. No és l’aparell el que el converteix en cíborg sinó la possibilitat de desconnectar-lo i, per tant, de deixar de sentir quan ell vulgui. Park ha creat una associació que reivindica els drets dels cíborgs i que reclama que ells mateixos puguin manipular el software dels implants, cosa que ara és impossible.

El documental també s’endinsa en el món dels biohackers, persones que experimenten amb el seu propi cos autoimplantant-se xips o dispositius. Tim Cannon és membre de Grindhouse Wetware, un grup d’activistes i biohackers dels Estats Units, i sota la pell de la mà hi té un Northstar, un dispositiu que pot ser utilitzat per proporcionar diversos tipus d’informació, com ara actuar com una brúixola. Al documental també apareix Zoltan Istvan, fundador del partit transhumanista dels EUA, candidat alternatiu a les eleccions presidencials del 2016. Una de les seves propostes electorals era incorporar a les lleis els drets dels cíborgs i “d’altres intel·ligències no estrictament humanes del futur”. El polític assegura que la tecnologia permetrà superar les limitacions biològiques i, a la llarga, anul·lar l’envelliment i evitar la mort.

L’acceptació dels cíborgs, però, encara està lluny. Segons Duran, la tecnologia està a punt però falta el consens social. “La funció del documental i dels cíborgs que hi apareixen és obrir camp perquè la societat vagi acceptant aquesta realitat, ja que, un cop arribi, no es podrà aturar”, assegura el director.

Joan Salvat, director del Sense ficció , comenta de Cíborgs entre nosaltres: “Parla d’un món que ens és totalment desconegut, del qual no tenim gaire coneixement. És un treball que encetarà un debat interessant i aquest és un dels objectius de la televisió pública”.

Projecció internacional

El treball de Rafel Duran vol traspassar fronteres i, de fet, el seu camí internacional està assegurat gràcies a l’associació amb diferents televisions europees. Es podrà veure a TVE, i també a França, Suècia, Noruega i Dinamarca, ja que la cadena francesa Science ET Vie TV, la sueca SVT, la noruega NRK i la danesa DR han col·laborat en la seva producció. A més, abans de l’estrena ja ha venut els drets d’emissió a diferents països, com Mèxic, Colòmbia i Alemanya.

Per a Salvat, el projecte compleix un dels objectius del Sense ficció: “Donar suport a productores catalanes i idees que neixen a Catalunya però que sabem que tindran una llarga projecció internacional”.