Fent sang amb els esforços diplomàtics de la Generalitat

BarcelonaLa diplomàcia és una infraestructura d'estat. Per tant, els esforços dels independentistes d'elevar al taulell internacional el conflicte català tenen molts números d'acabar amb el cap abonyegat contra una porta de fusta massissa on penja el rètol de “Només per a socis”. De les estelles d'aquesta porta capricòrnicament colpejada la caverna en fa un desagradable foc d'encenalls. Fixem-nos en aquests tres titulars: 'Abc': “Bufetada dels EUA al secessionisme català”. 'El Mundo': “Els EUA humilien Puigdemont i defensen una 'Espanya unida'”. I 'La Razón': “Bastonada dels EUA a l'independentisme: 'Volem una Espanya unida'”. Bufetada. Humilia. Bastonada. Els tres diaris salpebren la seva primera pàgina amb el camp semàntic de la vexació i la violència física. Són els mateixos diaris que intenten presentar l'independentisme com a fenomen violent, malgrat les clamoroses evidències que indiquen el contrari. En aquest sentit, el titular d''El País', per exemple, és: “Els EUA reiteren a la Generalitat que defensen una Espanya forta i unida”. Un enunciat netament informatiu i sense càrrega punitiva. És per això que encara hi ha una diferència entre el diari de Prisa i l'anomenada caverna, per bé que en els últims temps la línia editorial d'aquest diari s'hagi deixat afectar pels excessos verbals dels seus competidors.

El joc

Demonitzar la nova esquerra no és pas patrimoni de la premsa espanyola. També a França estan començant a denigrar els projectes alternatius als blocs tradicionals emparentant-los amb els referents sud-americans habituals. El diari conservador 'Le Figaro' obria la seva portada amb: “Mélenchon: el delirant projecte del Chavez francès”. O sigui, un editorial (poc) camuflat com a notícia. Donar suport públic a Marine Le Pen no està gaire ben vist, a la premsa. Però sempre hi ha maneres de fer-li el joc.